Falta lideratge. ¿Quantes vegades hem sentit aquesta afirmació des que va començar la crisi? Moltes, i cada vegada més convençuts que és així, fins jo mateix, que la paraula líder no m’agrada ni en el ciclisme, arribo a la mateixa conclusió diferenciant bé entre el que és un líder i un cabdill, un agitador visionari, o un santó. Ni tan sols crec que aquest lideratge que trobem a faltar s’identifiqui amb una persona sinó més aviat amb un projecte col·lectiu que aglutini un moviment social de recuperació ètica que no és assaltar un supermercat amb Gandhi per bandera.
Però no estem en el millor moment. Anem del petit al gran i comencem amb el president d’Extremadura, el senyor Monago, desafiant al seu partit, el PP, i al Govern assegurant que el «recomanat» per Brussel·les sobre l’IVA, i ordenat per l’Executiu, s’ho passa per l’arc del triomf i no ho pensa fer. És la tercera rebel·lió autonòmica dels últims mesos. Que cadascú faci de la seva capa una casaca és de bojos.
Pugem un esglaó i trobem l’oposició i les seves oposicions internes i va don Tomás Gómez i demana que s’exigeixi al Govern un referèndum «com el que el PSOE va fer sobre l’OTAN» davant un possible rescat. O és molt jove o la petició que ha fet i l’exemple que ha posat és de bojos. El famós referèndum va ser un dels capítols més lamentables del PSOE: primer per la convocatòria mateixa, segon per la pregunta trampa que es va plantejar, i tercer, el súmmum, pel passi del «NO» al «SÍ» del partit en un tres i no res. Va ser de bojos.
Arribem al Govern que segueix instal·lat en la retallada del fàcil i en l’amnèsia del promès despistant el personal que ha passat del vot majoritari a la desconfiança encara més majoritària.
Arribem a França, gran referència de l’esquerra, havia de baixar els impostos i gastar enlloc de retallar i sembla que no. Els titulars se’ls emporten els rics, però la pujada de l’IRPF afectarà, naturalment, a les classes mitjanes i ja veurem el blindatge dels sectors com educació, sanitat i justícia fins on arriba.
L’objectiu: Alemanya, i el seu màxim tribunal a punt de descobrir que estar a la Unió Europea fa perdre sobirania. Un descobriment que surt a la llum quan toca pagar. De bojos. Però és el que hi ha i el dolent és que no sembla que pugui sorgir ningú capaç de redreçar una mica les coses.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
