Els partidaris d’eludir el contacte amb la realitat, o el seu relat, han trobat en l’ultratge a la intimitat d’una regidora altre assumpte propici. Extingit l’interès per l’Ecce Homo que una dona gran entusiasta va deixar, en efecte, com un Crist, i flaquejant ja el cas de la foguera del doble parricidi, que fins recorren els tèrbols magazins a perseguir l’advocat de Bretón pels descampats i especular durant hores sobre la naturalesa i la composició del fum de la foguera maleïda, apareix el salvífic vídeo eròtic de la regidora dels Yébenes, on, per cert, ha d’haver moltíssim atur, com a tot arreu.
Un, que no ha vist aquest vídeo, segurament pel poc que li posen els espectacles de masses, creu haver entès, però, que es tracta de la típica auto-filmació que realitzen i s’intercanvien molt sovint avui en dia les persones per recordar altres, mitjançant insinuacions lúbriques més o menys explícites, quant les volen. El contingut exacte de les imatges, gravades amb un telèfon mòbil, enviades per Internet i difoses, contra la voluntat del seu artífex, al món inclinat a la luxúria de la Xarxa de Xarxes, ho desconec, encara que en el sota, cavall i rei de les «guarrerides espanyoles «que poden fer-se davant l’ull d’un cel·lular, m’ho puc imaginar perfectament, fins i tot que l’argument pogués adscriure a la modalitat Sota. Mira, a grans trets, l’assumpte, l’únic interès radicaria en la vulneració de la intimitat d’una persona en difondre imatges privades sense el seu consentiment. No obstant això, el cas Yébenes, que tantes hores de tertúlia sensual està subministrant als qui, segons sembla, no tenen res més a fer, o no saben, no s’usa com a exemple i il·lustració del desemparament davant les noves tecnologies, ni de l’amenaça d’aquestes a la llibertat de les persones, sinó com a coartada per envilir l’actualitat, robant-li temps al substancial d’ella (tants i tants episodis diaris d’atropellaments a la dignitat i al benestar dels ciutadans), per donar a l’irrellevant ja ho tontiloco, com diria el tan aviat oblidat Umbral.
La realitat, però, està entre nosaltres, encarnada avui, sobretot, en el maltractament institucional a la gent. Faltarien hores per parlar-ne i per denunciar els cruels excessos dels poderosos, però amb el fum de la foguera i les expansions robades de la regidora es pretén, segons sembla, que faltin totes.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
