El periodisme de successos, el més pur ja que actua i versa sobre coses que han succeït realment, es mou, però, sobre una prima línia, traspassada la qual s’abisma, irremeiablement, en aquest sensacionalisme que abasta, en obscena gradació, totes les tonalitats del groc. El contrainforme del doctor Echeverría referent a la troballa de restes òssies calcinats a la finca de Les Quemadillas, on es presumeix que José Bretón va assassinar els seus fills, ha convocat, bé que sense pretendre-ho en absolut, a la flor i nata d’aquest periodisme que des de fa un parell de dècades viu a la televisió.
Persuadits que les restes trobades a la foguera rectangular de Les Quemadillas pertanyen a Ruth i José, les infortunades criatures desaparegudes fa 11 mesos a Còrdova, els programes matinals, i encara els vespertins i nocturns, s’han llançat, en carrera desenfrenada, a exhibir a totes hores, incloses les del pretès «horari infantil». Aquests ossos de nens, que semblen ser definitivament els trobats després de l’informe d’Echeverría i de les altres eminències forenses, són, sembla mentida que calgui assenyalar-ho, els cadàvers de dos nens, les restes mortals del que queda d’ells després de les sevícies sofertes, l’última d’elles el fallit intent d’eliminació de tot vestigi de les seves persones. Cada un d’aquests fragments ossis, l’examen, tot i ser crucial per a la investigació, es va realitzar en el seu dia de qualsevol manera, atribuint alegrement a rosegadors, registra i mostra la identitat dels menors els rostres dels quals reconeixeria qualsevol per la seva àmplia difusió. ¿I què dir de la mare i dels parents i familiars de les criatures? ¿Quantes vegades han hagut de veure reduïdes a aquesta desoladora matèria cremada?
Durant gairebé dues setmanes, des que Echeverría va revelar el que les indagacions policials van confondre i van desestimar, els ossos d’aquests nens, els seus cadàvers, han estat exhibits per la televisió a tota hora, i les locutores i els reporters i els contertulians han extret d’aquestes imatges la matèria per omplir els programes i el buit sideral dels seus comentaris i elucubracions. Hi ha alguna cosa ominós, certament, en aquesta atracció per les restes cremats, polvoritzats, confosos, de dues criatures.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
