- Molts hauran sentit ja parlar del grafè, que en un futur està cridat a substituir l’acer
JESÚS GODOY
Economista agrícola
- Foto: NOE
En aquests temps tan canviants en els quals no veiem sortida per res, sempre s’escolten i es veuen horitzons que donen cert sentit a la ràpida evolució de l’home, l’afany de molts per buscar un futur cada vegada millor, cada vegada amb un major sentit pràctic dirigit al benestar, a trobar substituts econòmics que ens facin trobar una vida més barata per dir-ho, més suportable, més tranquil·la. Molts hauran sentit ja parlar del grafè, un lòtrop del carboni i que en un futur no gaire llunyà, està cridat a substituir l’acer. És flexible, de major duresa i gairebé inesgotable, s’utilitzarà per a tot, construcció, maquinària, serà la base per a la tecnologia, on s’introduiran tots els avenços que avui ens fan la vida més agradable i que a tots ens fascinen, mòbils, ordinadors, consoles. Imaginin el que és l’acer però flexible, mal·leable, fins i tot amb aquesta qualitat encara més resistent i lleuger, això és el grafè.
En ser tan abundant en la naturalesa, ens fa pensar que qualsevol enginy amb el fabricat podrà rebaixar el seu preu, ser més assequible per als ciutadans, però no cal atrevir-se a avançar molts esdeveniments, podria ser que no interessés abaratir la vida, però així hauria de ser. S’hi figuren un futur prometedor, en què cada vegada la nostra meravellosa ment fora descobrint fórmules, grans possibilitats de fer-nos assossegar la nostra inquietud pel qual passarà, massa bonic, ¿no creuen?. No podem deixar de raonar, ja que humans som, jo em pregunto ja que això del grafè està ja molt estès, què passarà amb les grans indústries de l’acer i del ferr.
Indubtablement, per innombrables coses s’han de seguir utilitzant, però no amb la intensitat d’avui dia, ¿que hauran de dir sobre això les grans fortunes del sector? ¿Deixaran florir tan important descobriment? ¿Com li aniria a l’australiana Gine Rinehart, que en breu la seva gran inversió multimilionària es pogués veure minvada per tan perillós competidor o ala indústria xinesa, els amos juntament amb ella d’aquest sector? Amb el temps arribarien a adaptar-se, són grans fortunes, no tenen problemes, però estic segur que a ulls vistes, moltes coses haurien de dir en àmbits polític-econòmic, que són els que obren i tanquen portes al barat per poder substituir al que avui en dia ja és car. Ja estem farts de veure-ho amb altres components o amb altres indústries com el petroli o el carbó. El temps ens il·luminarà pel que fa a aquests descobriments, si s’utilitzaran com cal o no, però no podem negar el deliciosament bonica i esperançadora que és la ciència i més si és compartida, mai s’ha de perdre l’esperança, som grans creadors i aquesta part bona de la qualitat de l’home estic segur que ens portarà cap a un futur més que prometedor, llàstima que tots i cada un dels avenços hagin de passar els filtres de la riquesa, de la política i esperar que uns quants donin el vistiplau perquè puguin enriquir-se encara més.
És possible pensar que algun dia l’agudesa de la ciència pugui descobrir una fórmula amb la qual es pugui fabricar una política menys interessada, menys enganyosa, més respectuosa amb l’injuriat poble, amb la devastada naturalesa, amb aquest planeta gairebé extenuat per la incomprensió de una raça que ho podria tenir tot i que al final estem segurs que ens quedarem sense res.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
