Va commoure al públic de l’estadi Olímpic de Pequín i als centenars de milions que vèiem per televisió aquella sèrie dels 200 metres femenina. Una participant, gairebé una nena de 17 anys i mirada espantada, arribava en solitari a la meta amb 10 segons de retard respecte a la resta de les atletes. L’estadi es va posar en peus i va aplaudir a aquella noia perdedora i digna de la qual, segurament, ningú sabia ni que es deia Samia Yusuf i que havia estat la banderera del seu país, Somàlia, a la desfilada d’inauguració.
Mustafá Abdelaziz, el seu entrenador, explicava que Samia es va embarcar aquest estiu en una pastera a Líbia per intentar arribar a Itàlia i seguir allí la seva carrera esportiva davant la falta de recursos del seu país. La seva mare va vendre fins i tot un petit terreny per finançar el seu viatge a les màfies que trafiquen en aquest negoci tremend i que pogués així complir el seu somni i tenir una vida allunyada de guerres i pobresa.
Però la pastera en la qual es va embarcar Samia va haver de ser rescatada i amb prou feines hi van quedar supervivents. Entre els noms dels ofegats estava el seu: Samia Yusuf, atleta olímpica que va néixer al país equivocat i en el pitjor dels moments. No crec que aquestes coses preocupin molt al COI. No he llegit gens sobre el tema. El COI està ara molt més preocupat per un estúpid anunci de Phelps tret abans d’hora i que li pot costar al nedador les seves medalles de Londres, que per aquesta noia ofegada en el seu somni a la qual ningú li va demanar mai fer publicitat.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
