Es tracta, certament, d’una pregunta ociosa: tothom sap qui roba. I en aquest catàleg de rufians i amics de l’aliè no es troba precisament Sánchez Gordillo ni cap dels que amb ell van treure sense pagar d’un supermercat alguns productes de primera necessitat per repartir entre famílies amb dificultats.
Per no assenyalar, que està molt lleig, es podria dir que a l’Administració, als seus voltants, en les seves coves, en les seves anfractuositats, hi ha el nombre més gran de bandits, i per descomptat els que trabuc a la mà, és a dir, auxiliats per tot l’aparell repressiu i coercitiu de l’Estat, han assolat les muntanyes del país amb la seva inèpcia, amb la seva cleptomania o la seva cobdícia, ara arrabassant el treball i el pa a les persones honrades, ara despullant dels serveis públics essencials que van edificar i mantenien amb els impostos, ara espoliant els seus recursos, ara rebentant els panys de les caixes comunals, ara lliurant les seves vides als prestadors internacionals, ara, en fi, atracant bancs, aquestes Caixes d’Estalvi on la gent ficava els seus calerons sense imaginar que estaven regides per pocavergonyes i per hampons de guant blanc.
Però no només seria fàcil trobar a l’Administració i els seus voltants als que roben, sinó que el mateix Estat s’ha convertit en la mateixa cova d’Alí Babà. Aquí està Bankia, que es va apoderar dels diners de 90.000 clients mitjançant l’estafa piramidal de les preferents, i que ara pertany a l’Estat
¿Qui roba? ¿I quin policia, o quin jutge, podria aturar-los?
Per a més informació consulti l’edició en paper.
