La sonda robotitzada Curiosity no representa el fabulós instint de la curiositat humana, o, si més no, no el del millor d’ella. Segons els seus factors, el caríssim artefacte emprarà dos anys a descobrir «els secrets de Mart», com si fent fotos es pogués, llevat que sigui un artista de la fotografia, desvetllar secret cap. El misteri no és fotografiable, ni discernible, ni analitzable, ni mesurable, ja que els misteris és el que tenen, que són misteris, per la qual cosa el més probable és que el Curiosity hagi anat a Mart a una altra cosa. O a res. A part d’això, el més segur és que el planeta vermell sigui un lloc com un altre qualsevol, sense més secrets ni misteris que els corrents.
Si fos la curiositat la que ha impulsat al Curiosity, la NASA podia tranquil·lament haver-se estalviat el cost d’aquesta ferralla espacial: aquí mateix, sense sortir d’aquest nostre planeta líquid que paradoxalment anomenem Terra, hi ha una porció de coses a les que mereixeria la pena prestar alguna atenció. No són exactament misterioses, llevat que la maldat i la estupidesa humanes que estan a l’origen ho siguin, ni secretes, ja que estan a la vista de qui vulgui veure-les, però són les nostres coses i traspuen injustícia, dolor, foc i sang per totes les seves costures: el genocidi de Síria, els focs d’Espanya, les conspiracions dineràries … Ningú les talla, les bandes de militars genocides continuen bombardejant les cases, les escoles, els hospitals, ¡i fins als seguicis d’enterrament de les pròpies víctimes dels bombardejos! Les nostres muntanyes segueixen abrasant, i els especuladors, molts d’ells entronitzats en llocs de nissaga institucional, mantenen la seva tranquil·litat de miserabilitzar als pobles.
Tampoc és cosa, certament, de culpar de tot això el robot Curiosity, que com a bon robot no té sentiments i prou fa d’anar-se’n a l’altra punta de l’espai a fotografiar un descampat, que és el primer que ha fet al posar-se a Mart. Però els seus amos, que manifesten tan poca curiositat pel següent i el tangible, per l’humà per fi, sí que tenen delicte: el de tancar els ulls aquí i obrir-los a Mart.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
