El Laboratori Europeu de Física de Partícules Elementals (CERN) ha comunicat al món la troballa del bosó de Higgs, anomenat la partícula de Déu perquè, ens expliquen, donaria respostes sobre l’origen de l’univers. És qüestió de fe: la seva satisfacció i la seva sorpresa és per a nosaltres l’evident prova de la magnitud del descobriment. És evident que hi ha coses més terrenals que tampoc som capaços d’explicar des de la raó, com ara que els mercats cobreixin l’última emissió de deute espanyol a un interès altíssim. Però a hores d’ara hi ha coses que ja hem renunciat a entendre. Tornem a la troballa de la partícula màgica del que es pot extreure alguna lliçó. Perquè la seva consecució no ha estat fruit de l’atzar ni de la revelació, sinó de la recerca científica, i aquesta ha estat precedida d’un esforç titànic en què han participat no només els estats europeus, sinó multitud d’universitats, centres de recerca i empreses que han compartit diners, saber, tecnologia i treball per aconseguir l’objectiu buscat. Hem tingut la sort de que la construcció de l’accelerador de partícules no es creués amb les polítiques d’austeritat i retallades i aquesta circumstància ha permès a Europa demostrar que si s’ho proposa, pot. Resulta incomprensible que aquesta capacitat per arribar a desentranyar els orígens de l’univers no pugui desenvolupar-se per trobar solucions que frenin, per exemple, la reacció en cadena de la crisi que vivim. Potser és perquè en aquestes qüestions intentem buscar respostes sense haver entès l’origen dels problemes.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
