Com serà el Draghi aquest, que els mercats mengen, pel que sembla, de la seva mà. És clar que també hi ha qui suposa que és al revés, que és Draghi el que menja de la mà dels anomenats ens espuris. Sigui com sigui, el que diu Draghi va a missa, i com no ha dit ni que sí ni que no, sinó més aviat tot el contrari, ja que els mercats no saben si enfonsar-nos molt o enfonsar-nos una mica menys, encara que per enfonsar-nos a base de bé ens valem nosaltres sols, bé que comptant amb la valuosíssima ajuda d’aquest Govern espanyol.
Ara bé: ¿qui dimonis és aquest Draghi, Mario Draghi, en les seves mans està que ens anem o no, definitivament, a fer punyetes? Molt senzill: una criatura inquietant. Fa uns dies es va saber que la Unió Europea, el seu organisme intern de supervisió, li havia obert una investigació al suposar que no té la independència necessària com a president del Banc Central Europeu per ser membre d’un club o fòrum internacional de líders financers del sector públic i privat, l’anomenat Grup dels Trenta.
¡Acabéssim! Aquest home, que ha estat director del Banc Mundial, vicepresident de l’empresa (Goldman Sachs) que va assessorar a Karamanlis sobre la forma d’ocultar el dèficit grec, director general del Tresor italià i president del Comitè de Privatitzacions durant deu anys, una època marcada a Itàlia pels casos de corrupció que va generar el xaloc privatitzador precisament, aquest home, dic, l’aplega tot, particularment els arcans d’aquest entramat entre política i negocis que tanta desgràcia i tanta ruïna ha llançat sobre els pobles del món, l’espanyol entre ells.
Esperar que la salvació de les nostres finances, o el seu respir momentani si més no, depengui del que digui o deixi de dir Draghi, aquest Draghi o qualsevol altre Draghi, descriu perfectament la situació de caos que resulta de l’acció d’aquest Govern que mira només cap amunt, com els agricultors al cel, i poc, i malament, cap avall, aparells endins. Li posi espelmes o li faci vudú el Govern a aquest Draghi, Espanya mai hauria baixar, en la seva dignitat nacional, tant.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
