PERIODISTA
Mai en la història de la democràcia espanyola s’havia desplomat així un Govern. Els votants del PP fugen del partit, però el PSOE no recull aquest desgast. Els dos grans partits pateixen una tremenda orfandat dels seus electors. La democràcia espanyola entra en zona de perill. ¿És l’avantsala de autoritarismes? Una dada també preocupant: la majoria dels ciutadans prefereixen tecnòcrates en el poder. Els líders sindicals, menyspreats pel Govern, s’entrevisten amb qui de veritat mana a Europa, la cancellera Merkel. L’afirmació de Rajoy que no té més remei de fer el que no vol fer és l’escenificació de la inutilitat de la política: ¿Per què votar a qui no té autonomia per decidir? Però el deteriorament de la confiança no és només per la crisi econòmica. Hi ha una agenda oculta conservadora que s’està manifestant no només en dosis extremes de neoliberalisme econòmic. La gestió del ministre de Justícia destapa totes les alarmes. Gallardón té el seu propi disseny per a la interrupció de l’embaràs i no pot ser més alarmant. La llei de terminis serà substituïda per una reaccionària interpretació de les supòsits, que exclou, fins i tot, la malformació del fetus. Una volta a les acaballes del franquisme. En una època de reducció de drets de les dones, del seu arraconament econòmic amb supressió de guarderies, de beques de menjador per als nens i de taxes històriques d’atur, les dones espanyoles que no tinguin recursos per avortar a l’estranger són condemnades a tenir uns fills no desitjats i que no puguin mantenir.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
