PERIODISTA
Per moltes voltes que se li vulgui donar a l’economia espanyola, que se li donen moltes, dins i fora del país, el problema sempre és el mateix: l’absència de creixement i de creació d’ocupació. I això és així perquè l’economia espanyola, que està en recessió, no pot recuperar el creixement i estabilitzar el diferencial del pagament d’interessos pel seu absurd endeutament públic i privat. ¿La sortida? A falta de capacitat per sortir sola, Espanya requereix una intervenció, ja sigui amb l’ajuda del Banc Central Europeu, que és el que pot fer de manera més immediata, o dels fons de rescat europeu, quan estiguin plenament instrumentats. No hi ha una altra, llevat de la marxa de l’euro, que suposaria un empobriment del país que gairebé és preferible no imaginar.
Tota la resta que anem veient aquests dies són conseqüències d’aquesta greu situació: 1) més atur, la qual cosa és lògic tenint en compte l’absència d’activitat econòmica, 2) informes més desfavorables de l’FMI i d’altres organismes i agències de qualificació, el fonament és el mateix, i 3) pujades i baixades de la Borsa i de la prima de risc, que sempre cal llegir a la vista de com cotitzen les expectatives, ja que els mercats d’accions i de deute no només valoren el moment, sinó que també procuren descomptar –anticipar– el que pot venir.
Si alguna cosa hauria de preocupar –de veritat– és l’atur. L’Enquesta de Població Activa (EPA) del segon trimestre ja xifra la desocupació en 5,6 milions de persones, el 24,6% de la població activa, la qual cosa agreuja la situació de molta gent en el seu dia a dia, alhora que manté la bretxa amb l’entorn europeu, on si bé hi ha molt atur ve a ser la meitat que aquí. De fet, a Espanya, només el País Basc té una taxa d’atur (14,5%) que s’acosta a l’entorn comunitari, encara que cada vegada menys.
Per tenir perspectiva de l’assumpte pot considerar que davant els 20,3 milions de persones que tenien feina el 2007 ara només queden 17.400.000 emprades. Gairebé tres milions de persones més a l’atur en menys de cinc anys, amb l’agreujant que més de 1,7 milions de famílies ja tenen tots els seus membres sense treball. Són situacions que no podran remeiar d’un dia per l’altre, però com més es trigui a reaccionar, pitjor serà. Per a tots.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
