Periodista
Espanya ha establert el tuteig com a forma de comunicació i només respecta alguns casos emblemàtics. A Gregorio Peces Barba sempre se’l va anomenar Don Gregorio, fins i tot quan era molt jove. Era un intel·lectual d’ampli humanisme progressista. Sempre es va negar a ser orgànic perquè mai es va deixar seduir pels poderosos. No era intel·lectual de conveniència, sinó de conviccions expressades, moltes vegades, contra el corrent i en la solitud del seu pensament. Era intel·lectualment honest i humanament com cal.
Ara que tot és un erm conquistat per pensadors del convenient, l’absència de Don Gregorio, que no de la seva obra, ens produeix una enorme orfandat.
Vaig conèixer Don Gregorio al Madrid dels cinquanta. I he tingut amb ell una concurrència intermitent, sempre plena d’admiració.
Ja era un personatge amb molt de pes polític al PSOE recentment reconstituït. Assistent a les reunions de l’oposició com un altre desaparegut en la seva discrepància, Enrique Múgica, es va enfrontar amb decisió al franquisme quan caminaven en bolquers els més vells de l’actual executiva socialista. I no es va deixar abduir per la oligarquia del seu partit. Per no lliurar-se, va abandonar la vida partidària però mai les seves conviccions socialistes.
Va redactar la Constitució amb saviesa, generositat i intel·ligència, fent puntes de coixí entre el somiat i el possible. Els clients que denigren la transició traeixen també la memòria de Don Gregorio. Pura ignorància.
Els qui lloen la seva trajectòria, posant l’accent en les diferències ideològiques, presumeixen d’una generositat de la qual manquen, perquè els grans intel·lectuals ho són encara que es discrepi d’ells; és cosa roí assenyalar la discrepància per disminuir l’admiració.
Don Gregorio tenia el cor ferit per mil batalles. Me l’imagino asfixiat per aquesta crisi, que li va disminuir la capacitat cardiovascular com a tots ens disminueix el futur. Estic segur que s’ha volgut morir per no haver d’assistir a aquesta fira de la mediocritat en la qual els filòsofs es fan economistes per trobar una armilla salvavides. Don Gregorio sempre nadant sense flotador perquè estava disposat sempre a lluitar contra el corrent. Ens ha deixat molt sols sense que es coneguin possibilitat de relleu.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
