Periodista
El Laboratori Europeu de Física de Partícules Elementals (CERN) ha comunicat al món la troballa del bosó de Higgs, anomenat la partícula de Déu perquè, ens expliquen, donaria respostes sobre l’origen de l’univers, explicaria per què és com és. Atès que és un assumpte complex, els científics s’han hagut d’aplicar a fons en l’ofici de la metàfora per intentar divulgar la bona nova. És el ciment de l’univers, trobar-ho ha estat com veure la cara d’un conegut entre la munió en un país estranger, hem llegit. Malgrat la seva bona voluntat, no arribem a captar la substància, i hem d’enfrontar-nos a la troballa científica com a les grans veritats teològiques. És qüestió de fe: la seva satisfacció i la seva sorpresa és per a nosaltres l’evident prova de la magnitud del descobriment.
És evident que hi ha coses més terrenals que tampoc som capaços d’explicar des de la raó, com per exemple que els mercats cobreixin l’última emissió de deute espanyol a un interès altíssim després de pressionar el deute sota pretext de la poca fiabilitat de la nostra economia. Però a hores d’ara hi ha coses que ja hem renunciat a entendre, perquè són senzillament inexplicables.
Però tornem a la troballa de la partícula màgica de la que cap extreure alguna lliçó complementària. Perquè la seva consecució no ha estat fruit de l’atzar ni de la revelació, sinó de la recerca científica, i aquesta ha estat precedida d’un esforç titànic en el qual han participat no solament els estats europeus, sinó multitud d’universitats, centres d’investigació i empreses que han compartit diners, saber, tecnologia i treball per aconseguir l’objectiu buscat. Hem tingut la sort que la construcció de l’accelerador de partícules no es creués amb les polítiques d’austeritat i retallades i tal circumstància ha permès a Europa demostrar que si s’ho proposa, pot. Resulta incomprensible que aquesta capacitat per arribar a desentranyar els orígens de l’univers no pugui desenvolupar-se per trobar solucions que frenin, per exemple, la reacció en cadena de la crisi que vivim.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
