La recepció i acolliment a Madrid de les marxes mineres, prestigia la ciutat i ennobleix els seus habitants. A les seves autoritats, tan poc sensibles ni hospitalàries, les desprestigia absolutament. La seva adhesió partidària (però no solament sectària, sinó de casta) als qui decreten la ruïna irreversible de tantes comarques i poblacions d’Astúries, de Lleó, de Castella, d’Aragó, d’Andalusia, les deslegitima, si no en el plànol de l’aritmètica electoral que les va situar en els seus càrrecs amb comandament en plaça, sí en el plànol moral i en el de la indispensable sintonia afectiva i racional amb els seus compatriotes.
Els miners acudeixen a Madrid amb els peus rebentats i amb l’esperança de salvar-se, de salvar els seus pobles, les seves famílies, la seva dignitat, el sentit de les seves vides, però els qui els reben, el poble bo de Madrid, amb aplaudiments, víctors i llàgrimes, se salven ja, només amb aquest acte d’amor i de bona criança, de la por i de les seves conseqüències naturals, la submissió i l’aborregament. En aquests miners de cara esquarterada pel carbó, però també adobada pel sol radiant que els ha acompanyat en el seu viatge, els seus amfitrions madrilenys veuen la seva pròpia necessitat de rebel·lar-se contra el maltractament que el Govern de Rajoy dispensa a les víctimes del saqueig d’Espanya, del robatori sistemàtic dels seus recursos i dels seus béns comuns, per part d’una genteta que només visita de reüll els jutjats, i això en el millor i més rar dels casos.
Salve, miners, benvinguts a Madrid, que feu millor amb la vostra presència. Aquesta ciutat conté enormes i creixents borses de pobresa, legions d’aturats sense esperança, innombrables impedits als quals es nega l’atenció i el respecte, centenars de milers de treballadors als qui la Caixa d’Estalvis de la seva ciutat, i ara del Govern, reté els seus diners i amenaça amb apropiar-se’n d’una part, i conté també tones de fàstic i quintars d’indignació. Salve, miners. Aquesta és, en tants sentits, la salutació que us quadra, el que mereixeu, el que interiorment brolla en la ciutadania al vostre pas. Salve. Salveu-vos. Salvi-se’ns. Salvem-nos.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
