Periodista
La prima de risc puja i la valoració dels polítics per part dels ciutadans baixa. No ignoro que en aparença no són conceptes comparables però tinc per a mi que hi ha una relació verificable entre la pèrdua de confiança en la solvència econòmica d’Espanya i la minva del prestigi dels qui prenen les decisions polítiques i econòmiques que ens han portat, com va dir un d’ells, el ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro: «a la vora del precipici».
D’un temps ençà és freqüent sentir parlar de la «falta de lideratge» com una de les raons que explicarien la gravetat dels problemes que ens afligeixen. Tots els estudis demoscòpics publicats en les tres últimes setmanes retraten amb inequívoca duresa aquesta situació. Tant el president Mariano Rajoy com el líder de l’oposició, Alfredo Pérez Rubalcaba, suspenen en la valoració dels ciutadans. El Govern, que tot just fa mig any en el poder, surt molt mal parat en els enquestes –les mesures d’ajust que afecten el salari dels funcionaris i la nova reforma laboral podrien fer llum sobre el per què de tan intens desgast. Resulta més complex elucidar per què en els mateixos sondejos també surt laminat el PSOE, que ja no és al poder, i que, per tant, hauria d’estar exempt de la quota de desgast que aparella la tasca de governar. És clar que l’ombra de Zapatero és allargada, però no tant com per enfosquir la realitat d’un discurs polític al qual una part dels ciutadans –igual que ha passat a Grècia amb el PASOK–, vinculen amb la mala gestió de la crisi financera i amb els primers ajustos en matèria de pensions i salaris. Vivim temps difícils en què els ciutadans corrents ens adaptem com podem a la creixent precarització del treball i a les servituds portades per la crisi dels bancs amb vista a la falta de crèdit mentre que els polítics segueixen amb el seu tren de vida tradicional i se les han arreglat perquè els ajustos no afecten les seues arborescents i burocratitzades organitzacions partidistes.
El mateix passa amb els sindicats i la CEOE. És un món de privilegis que per contrast amb el mal passar de tanta gent es fa insuportable. D’aquí ve el desafecte creixent dels ciutadans i la desconfiança que reflecteixen totes les enquestes. Haurien de prendre-s’ho seriosament. L’últim escenari polític grec potser és un avís.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
