Virginia Yañez és música i teclatista en tres grans projectes de versions de blues, jazz i rock: Shuffle Express, Al toque rock argentino, i Vibrand Quartet, juntament amb Marc Milian, Dante Falótico i Pablo DeVillar. Aquest dissabte actuaran al Dagda Irish Pub de Canillo, presentant versions de grans èxits de bandes mítiques com Queen, Police o Kool & The Gang.
–Com van començar a actuar tots junts?
–Amb el Marc ens vam conèixer en una banda que es deia Cinc Elements, que feien covers de rock simfònic dels 70, i després, vam anar cap a l’estil que ens agradava a nosaltres que és el soul. Ens agraden molt les jams sessions, compartir música amb altres músics i ens agrada que als concerts la gent participi i formi part del moment. En una jam session vam conèixer a la resta de la banda, i vam tenir molt bona química perquè són uns músics excel·lents, sense cap mena d’ego, que això és molt important a les bandes, tenir un bon ambient. Vam veure que avançavem com una locomotora, i a partir d’aquí vam començar amb els projectes. Toquem molt, la veritat que no ens podem queixar.
–Quins projectes tenen en marxa?
–Nosaltres vam començar fent versions, i ara als concerts fem algunes cançons nostres. Tenim un altre projecte, Vibrand, que és el de versions, i que actuem en casaments, cap d’anys i festes majors. Aquí fem covers adaptades, sempre mirem de donar-hi el nostre toc. El tercer projecte l’hem muntat fa poc, amb els mateixos quatre, tenim la fórmula màgica que som quatre, però que treballem molt bé, som família, ja portem molts anys junts i ens funciona molt bé la manera de treballar. Aquest últim projecte, es diu El toque rock argentino, i vam voler aprofitar la saviesa dels nostres membres argentins. Aquí fem una mica tot, són tot cançons reivindicatives, i la gent argentina que viu aquí a Andorra, que està lluny de la seva terra, ho està rebent molt bé. Tenen una manera de reaccionar a la música molt emocionant.
–Aquest cap de setmana actuen a Dagda Irish Pub de Canillo. Quina proposta porten preparada?
–Fem Police, Queen… També barregem una mica amb el swing, el jazz, hi ha per tots els gustos i per tots els colors, i la veritat que com tenim els tres projectes el repartori és molt ampli.
–És dificil dedicar-se a la música al Principat?
–La música és difícil en general, però s’està posant més difícil pel que és la música en viu. La música electrònica està prenent una mica el control del que és el negoci i el mercat. Si et fixes ja no hi ha bandes mítiques, com Queen per exemple, que han perdurat en el temps i encara s’escolten. Jo ara escolto música dels joves i no se me’n queda cap. Hi ha com molta festa, però no hi ha coses que es quedin en el temps. És com tot molt efímer. Nosaltres ens trobem que tot i estar en un país petit, tenim molta sort i toquem molt, perquè encara hi ha gent que confia en els nostres projectes i que els agrada el que és la música en directe i tocada amb instruments. S’està confonent avui en dia el que és la música en viu amb les coses que potser no són en viu, i clar, amb tot l’esforç que et costa, cada hora, els dies i els anys, aprenent un instrument, fa una mica de mal.
–Què significa per a vostè la música?
–Per a nosaltres la música és tot. És el nostre dia a dia. És el que ens dona la vida, la motivació, l’empenta, i a nosaltres ens aporta molta alegria. Això crec que és una mica el secret de com ens funcionen els concerts, de fet el nom de Vibrand, ve de bones vibracions. Sempre intentem tenir aquesta sinergia amb la gent i fer-los cantar, participar i que passin un bon moment. No és només venir a cantar, és que visquin el moment.
