Això és com El crit de Munch o pitjor. ¿Quantes reformes estructurals hem de fer, quins ajustos fiscals, quants harakiris en el sector financer, quantes rebaixes de sous o de pensions, quina rebaixa del dèficit, quins augments d’impostos cal aprovar per sortir del forat negre en el qual estem, perquè la Borsa no estigui per sota de la sola de les sabates o perquè la prima de risc no voli fins al cel? ¿Qui és l’interlocutor, qui pot posar fre a la sagnia?
La sensació de pèrdua de confiança és general i correm un greu risc. Crec que no tant per raons objectives com pel que sembla que passa o el que estan fent que sembli que passa. No és que faci massa fred, que en fa, sinó que la sensació tèrmica és d’un ambient congelat. I el que sembla també és que els polítics són incapaços d’aconseguir acords, d’asseure’s en una taula, de transmetre una posició comuna, assenyada, coherent, coordinada. Falta un programa global, complet del que cal fer -del que es farà- a mitjà o llarg termini en tots els àmbits. I manca explicar-ho a l’opinió pública, a les institucions europees, als mercats, als inversors. Sense confiança i sotmesos permanentment a l’espasa de Dàmocles de les exigències exteriors, ni aquest país ni cap altre se salva.
Espanya sembla una marioneta en mans d’una ombra. I els ciutadans no entenen res, però comencen a tenir por. I això és el pitjor que pot passar. No és temps de menys Europa, sinó de més Europa, i no sé si ho és de més Estat, però sí de política. La política de la coherència, de la cohesió, de l’interès general enfront dels interessos de partit. Tenim un problema excepcional al qual no sabem com clavar-li la dent. O millor, encara que sapiguem com clavar-li la dent, sembla que no ens queda temps per fer-ho. El que s’ha dit: Moncloa, tenim un problema. Podem seguir comportant-nos com si no passés res. O, per contra, el president podria fer una crida als líders polítics per tancar un front comú i sortir a parlar als ciutadans per transmetre confiança abans que la desconfiança sigui l’única cosa que ens quedi en les butxaques.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
