PERIODISTA
El moviment del 15M ha realitzat en el seu primer any de vida, segons el càlcul que algú s’ha entretingut a fer, unes 15.000 propostes de la més variada índole, nascudes totes elles d’un nombre incommensurable d’assemblees que, per incommensurable precisament, ningú s’ha atrevit a calcular. No obstant això, ni una sola de les seves propostes, excepte la dació en pagament, ha estat assumida pel Sistema, al que, la veritat sigui dita, les assemblees li preocupen tant com els ciutadans, absolutament res.
Tan comprensible és la indignació dels simpatitzants del 15M, i d’aquells que no ho són, com el fet que un Estat la prefectura del qual ostenta un senyor que no ha triat el poble i que quan s’avorreix mata, en comptes de mosques amb la cua com el Diable, pobres elefants i ósses embriagades, és un Estat construït a esquenes, si és que no obertament en contra, dels seus habitants. Només en un Estat així, que parasita a la societat fins a deixar-la exànime, pot passar que el president del Consell General del Poder Judicial, i del Tribunal Suprem, es fongui els diners de la gent en estades a tot drap en el luxe hortera de Port Banús, o que la copresidenta d’un empori de saqueig i lladrocini, estretament emparentada amb l’esmentat caçador, no sigui cridada a declarar davant el jutge ni en qualitat de testimoni. Tan comprensible és la indignació general contra aquest Estat, dic, com que aquest no modificarà mai la seva conducta, ni les lleis ni les polítiques conformades al seu interès que la sustenten, per moltes assemblees i per molts «tallers» de coses que li tirin.
Els espanyols tenen una estructura i una superestructura política horribles, però els del 15M, que són els indignats més conscients i disposats, no veuen la necessitat, segons sembla, de substituir-les per unes altres, limitant-se a proposar coses, la majoria bastant entrades en raó, a aquesta classe política sorda, a aquest Govern sord, a aquest Estat sord, tant més sords perquè no volen sentir. ¿Per què no lluita el 15M per una sola cosa, dues pel cap alt, centrant en elles tota la tensió, l’energia i l’esforç? S’han donat casos, davant un plantejament similar, d’Estats que han recuperat, de sobte, l’oïda.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
