PERIODISTA
Caminem tan espantats pel que deuen els bancs, i tan entretinguts enviant currículums dels nostres fills, i tan distrets amb el joc d’acusar en el si del Consell General del Poder Judicial, on es denuncien els uns als altres per les despeses d’uns viatges, de parlar de Grècia gairebé sembla una extravagància o un d’aquests esnobismes propi de ciutadans sense problemes. Havent, a més, interessants finals de campionats futbolístics, i entretingudes disputes nacionalistes, sempre tan plenes del seu rivet ridícul, ocupar-se del que passa en un altre país pot semblar una frivolitat. I, no obstant això, el currículum del fill, i el futur dels bancs on està els pocs diners que ens queda, i les bases sobre el que podrà variar la nostra vida en els propers anys, resideix en aquesta espècie de barril de pólvora que es diu Grècia.
És molt probable que no puguin formar govern, perquè els partits convencionals–els que podrien equivaldre al nostre PSOE i al nostre PP– han estat devorats per l’extrema dreta i l’extrema esquerra. No sé si han vist el líder nazi grec acompanyat del seu guardaespatlles, però estranya que no li tregui la culata de la pistola per sobre de la cintura dels pantalons. I no vull referir-me als que volen deixar els palaus com l’Acròpoli, és a dir, en ruïnes. Mentrestant, el Banc Central Europeu no deixa anar un euro més, i és possible que, si la situació es prolonga, quan arribi l’1 de juny, els policies, els jutges, els professors, els funcionaris comprovin que no els han ingressat els diners de les nòmines. Els nostàlgics del nazisme i del leninisme diuen que cal sortir de l’euro, però si els grecs surten de l’euro estaran –segons els experts– un 80 per cent pitjor del que estan ara, que no estan gens bé. «Doncs que es fotin els grecs», diria el tavernari. Però és que es larvària una guerra civil. ¿Una guerra civil a l’Europa del segle XXI? Home, no cal molta imaginació: les carnisseries a Sèrbia, Bòsnia i Hercegovina, que van passar fa ben poc, van superar en barbàrie i atrocitat a les cruentes guerres ètniques africanes.
I en aquestes circumstàncies, creure que això no afectaria a l’economia dels països de la Unió Europea seria com creure que l’explosió de la bombona de butà a la cuina no afectarà ni al dormitori, ni al menjador.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
