La victòria de François Hollande gairebé segur que no es tradueix després en la revolució mundial que posi de cap per avall l’ordre-desordre del sistema ultracapitalista. De moment, caldria conformar-se amb que es traduís en un ferm canvi de rumb d’aquesta Unió Europea que ha estat mangoneada per Frau Merkel i el seu escuder Sarkozy. Des d’abans de la seva victòria de diumenge, el president electe de França ja havia aconseguit tombar el talibanisme idiota i ofensiu d’aquesta política econòmica –per dir-ho d’alguna manera– de la retallada per la retallada, l’acarnissament / austeritat contra l’Estat de Benestar i de la suprema injustícia social de l’entreguisme amb la banca (p. ex. Bankia) combinat amb l’apunyalament del poble treballador, en expressió voluntàriament demagògica, encara que molt menys que les bestieses que venim suportant i escoltant dins i fora d’Espanya des de l’increment de la crisi. Hollande ens torna almenys la dignitat perduda, l’esperança destrossada i el començament del despertar dels pobles d’Europa.
Perquè la seva victòria ha vingut acompanyada per la derrota a Grècia dels culpables d’aquella crisi i el nou temps amb la victòria municipal de l’esquerra al Regne Unit i autonòmica en Alemanya, en línia amb la protesta que creix i amb les derrotes que vénen en el decisiu Land de Nord-Rheinland-Westfallen, en diversos països més de la UE i dins de 16 mesos en la pròpia República Federal germànica. Per tot això, Brussel·les ens farà el favor de flexibilitzar les urgències del dèficit, del que ens assabentem al mateix temps que veiem a Rodrigo Rato en el seu segon gran coitus interruptus, el PP basc trencant un estúpid pacte que mai va haver d’existir i a les autonomies no peperes bramant d’indignació contra el poder central. Han perdut Andalusia i han perdut a Sarkozy, entre moltes altres coses. I tots hem perdut l’assossec en veure l’espectacle de Bankia, la víctima dels politiquejos culpables dels que pensen que les entitats financeres han de ser grapejades també per ells.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
