ESPECIALISTA EN CULTIUS AGRÍCOLES I ECONOMIA AGRÍCOLA
A molts els cridarà l’atenció el títol d’aquest article, però té el seu per què. No, no són divagacions d’un boig en un paper ni descripcions d’una ciutat acomodada sense desfavor. Pensin, tots sortim a passejar. ¿Què ens falta? ¿No troben a faltar res?. Per un moment, desfacin-se de la rutina i del dia a dia i omplin les seves ments de records, experiències que només els viatges ens poden oferir. ¿Què? ¿No em diuen res?, ¿Tantes hores extres i treball ens ennuvolen i ens col·lapasen?, Bé, ja que per això estic jo, per dir-ho.
L’art del carrer, ¿es va perdre pel camí? ¿Ja no sabem gaudir?, Bufons, de cascavell i malabar que passegen una gastada gorra buscant remuneració per uns somriures arrencats a costa d’un ridícul que no senten i d’un art que intenta perdurar en honor a un gloriós passat, mims, amb ego d’estàtues que postren el seu platet als peus d’un elaborat treball; mans que treuen el cap en un petit teatre amb olor de tela i fusta tantes vegades muntada i desmuntada, que disfressades d’atraients colors i coronades amb caps amb un semblant còmic, a nens i grans uneixen en el relaxant però difícil acte de somriure; músics, dolents o bons, què mes dóna, l’únic que compta és que ens facin sentir; contacontes que per només unes monedes practiquen el difícil do de la paraula ben utilitzada aconseguint portar-te lluny, molt lluny d’on realment ets. Tots ells formen part d’un art ambulant que cada un de nosaltres tantes vegades hem viscut i sentit però que poques vegades aconseguim aflorar. No, no s’enganyin creient que el que aquí dic res importa, perquè importa i molt.
Aquesta imatge està presa a la plaça Coprínceps el magnífic dia del llibre. ¿Què els diu?
Estic segur que els diu moltes coses, però el millor us ho diré jo: el millor record és aquell que no es compra.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
