Mai els mitjans havien prestat tanta atenció a l’efemèride del 14 d’Abril. Lamentablement, només l’han prestat el Titanic, que es va enfonsar en aquesta data fa cent anys. Tot i les exageracions commemoratives que situen aquella tragèdia marítima a curta distància del mateix Apocalipsi en el quadre resum de les catàstrofes universals, la veritat és que va afectar uns pocs milers de persones, mentre que la proclamació de la Segona República Espanyola, que avui es rememora, va afectar 22 milions de criatures.
L’impacte que va tenir l’arribada de la República a la vida de la nació, fins i tot en la personal i íntima dels seus habitants, va ser tan formidable que no s’ha mesurat encara en tota la seva extensió i profunditat. Per a la majoria dels espanyols, bé que no per als qui temien una minva en els seus privilegis, el que va arribar amb la República del 14 d’Abril va ser l’alegria de viure. Coses de l’esperança i del gust de la llibertat. La situació econòmica d’Espanya era, salvant les distàncies que calgui salvar, molt semblant a la que avui afligeix ??a la gent: crisi econòmica nacional i internacional al rebuf del crack del 29, arques de l’Estat escurades per les passades alegries del dictador Jerez, afecte com tots els dictadors a les obres públiques colossals vinguin o no a tomb, xifres monstruoses d’atur, i, a partir del 14 d’Abril, fugida massiva de capitals dels que, negant la seva necessària contribució a la gran obra nacional de justícia i progrés, van començar a conspirar aquest mateix dia contra el nou règim democràtic.
És una llàstima que, estant les noves generacions dejú de coneixements de la història, els mitjans s’hagin bolcat tant amb el 14 d’abril del Titanic, i tan poc amb l’autèntic 14 d’Abril, l’espanyol, el nostre, el que marca el sorprenent succés d’una revolució saldada sense un ferit lleu que, a l’any, ja havia construït i dotat de material, mobiliari i personal docent, ni més ni menys la xifra meravellosa de 7.000 escoles.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
