PERIODISTA
El problema no és només Espanya. L’euro està greument amenaçat. La possibilitat d’una intervenció d’Espanya és present com mai ho ha estat. I la fallida d’Espanya arrossegaria les economies més febles de la Unió Europea, començant per la d’Itàlia. La dimensió de l’economia espanyola és major que la suma de les economies de Grècia, Portugal i Irlanda. Una intervenció d’Espanya seria de tanta importància que posaria la supervivència de l’euro en una situació impossible.
Alemanya ha tornat al nacionalisme amb una deriva xenòfoba cap als països del sud. Angela Merkel s’ha desfet del lideratge europeu que Alemanya havia adoptat des del naixement de la Unió Europea per refugiar-se a la pretensió d’una Alemanya gran en una Europa feble. La seva miopia electoral, a més, li fa perdre les eleccions regionals i prepara el camí per a una derrota en les eleccions generals de l’any que ve. La recessió s’instal·la a Europa en el moment en què els eixos de la política internacional exigirien una Unió Europea sòlida i homologada per garantir la seva presència en un món canviant. Alemanya està provocant l’eutanàsia d’una Europa en decadència i està dinamitant els somnis d’un continent de ciutadans lliures i iguals. La presumible victòria electoral de François Hollande a França pot ser el punt d’inflexió cap a noves polítiques a Europa que compaginin els pagaments dels deutes amb polítiques expansives que permetin el creixement econòmic. Alemanya no s’ha adonat que la pobresa de l’Europa del sud garanteix el seu declivi econòmic. Mentrestant, Rajoy ha perdut la credibilitat i el control de la política espanyola i ha demostrat la seva incapacitat per a qualsevol iniciativa europea. La tragèdia espanyola rau en la mediocritat de la seva classe dirigent –PP i PSOE inclosos– i en la submissió a la població d’unes mesures d’empobriment que ara, amb els nous anuncis repressius sobre els drets d’opinió i manifestació, prenen, a més, una deriva autoritària.
El dogma neoliberal instal·lat en la major part dels governs europeus pretenen que no hi ha altra política possible més que l’empobriment dels ciutadans del sud. No hi ha voluntat però sí hi ha altres polítiques possibles. I ara mateix la responsabilitat la tenen els ciutadans d’Europa per recuperar l’acció política que sotmeti als mercats a la sobirania de les institucions de la democràcia.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
