Diuen que els incentius funcionen; que si es paga una excessiva indemnització, els empresaris no contracten, i els treballadors no canvien de treball; es queden paralitzats en el seu lloc. Diuen que si l’usuari no paga alguna cosa pels serveis que rep de l’Estat, usa i abusa dels mateixos. Que el tot gratis porta al balafiament, i el balafiament a la ruïna del sistema. I ja comencen a dir que el subsidi d’atur fa que la gent no busqui treball. Que el millor seria tallar-lo, reduir-lo, condicionar-lo. Diuen que els incentius funcionen, i que per tant, cal retallar els incentius fins que el nostre Estat de benestar funcioni de nou. Menys incentius per a un major benestar.
I dic jo, pobre ignorant, ¿perdonar els impostos al defraudador, no podria suposar un mal incentiu? ¿No és alguna cosa així com dir tu no paguis, que ja vindrà una altra crisi, i hauran de tornar a fer una amnistia? Ara que ens assabentem que l’aeroport fantasma, els trens que no van enlloc, les societats estatals de dubtós propòsit i molta nòmina, no eren gratis. No les abonava Europa en la seva infinita generositat; venien amb una factura per pagar en la qual estaven escrits els nostres noms i, ai, els de els nostres fills i néts. Ara que descobrim que les nostres caixes d’estalvi han llastrat les nostres finances a canvi de les engrunes de la seva obra social. Ara ens assabentem també que no tots hi serem, en funció dels nostres recursos, per pagar el compte del que es deu. Que n’hi haurà molts, els de sempre, que només hauran de treure algun dels bitllets de cinc-cents euros que els apunten per la butxaca. I això els que es dignin a fer-ho; els que decideixin aprofitar aquesta, l’última, la definitiva i irrepetible oportunitat de posar-se al dia amb l’Estat.
I dic jo, ¿no és aquest potser el moment de, abans de perdonar els deutes, assegurar que es posa fi a aquesta impunitat? Vosaltres experts, que mireu amb veneració a altres mercats més eficients on es va de cap a la presó si no compleixen amb les obligacions. ¿Quan millor que ara per posar la nostra legislació en línia amb la dels nostres admirats referents? Diran els pragmàtics que ara l’important és reduir el dèficit. Són els mateixos que diuen que no es pot deixar d’aprofitar una bona crisi per fer els canvis que són necessaris. Doncs jo els dic: senyors; menys inspeccions sorpresa, menys batudes a la llum de la lluna i sumaris eterns que acaben en sobreseïment per prescripció. Crec que els espanyols estem ara preparats per veure passar a un defraudador una bona estona a l’ombra.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
