PERIODISTA
Jo no sóc d’aquells que s’alegren per les desgràcies del Govern i del seu partit, en la mesura en què tals desgràcies poden convertir-se en desastres per al meu país. L’única cosa que els demano a Mariano Rajoy i els seus nois és que recuperin la capacitat de reflexió i que reflexionin sobre els disbarats que estan cometent des que van arribar al poder –i no són els més grans els incompliments radicals de les seves promeses electorals, sinó la seva absoluta insensibilitat social i humana enfront de les conseqüències de les seves arbitràries decisions en matèria econòmica i social. El de l’amnistia fiscal no és un disbarat, és una il·legalitat segurament penal i anticonstitucional, i per descomptat, un desvergonyiment i una injustícia social dels que fan època. Espero i desitjo que es facin enrere i restableixin l’Estat de Justícia que al meu judici quedarà demolit amb aquesta mesura. Però en el còmput global i sense mires ètiques i filosòfiques, és infinitament més greu tot la resta. Per descomptat, ho és el fet que amb aquests Pressupostos aquest país va al desastre, a la paràlisi, a la inacció, a la pobresa.
Clar que jo recomano que resin tots els que sàpiguen resar, que són molts encara, i més en aquests dies de la Setmana Santa Cristiana, un temps per a l’amor fratern i la reflexió sobre les alternatives justes als deliris injusts de la lluita contra la crisi, alternatives que estan en la medul·la del pensament progressista i de la doctrina social de l’Església, continguda en el sant concili Vaticà II i en aquelles famoses i lúcides encícliques socials d’alguns Pontífexs de l’últim segle i mitjà. I al Partit Socialista li pregaria jo que no s’acontenti amb denigrar la política del Govern de la dreta i amb tanta complaença sobre el seu fracàs andalús i asturià i sobre l’èxit del poble pla en la vaga general i les grandioses manifestacions del dijous passat. Als responsables socialistes els demano jo que s’oblidin del que va fer el PP en l’anterior legislatura i que tirin una mà de debò perquè tots junts sortim al més aviat possible de la crisi brutal en què estem.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
