Si Andalusia fos Argentina, a partir d’ara a Javier Arenas li dirien «l’innombrable», tal com passa amb l’expresident de la Rioja argentí, el nom del qual no es pot pronunciar perquè aquí consideren que és malastruc. Ara, Arenas té aquest estigma perquè van quatre vegades que intenta guanyar el Govern d’Andalusia i els electors no volen ficar el seu nom a la papereta.
Ha pogut més la por a les retallades que el tedi cap a la corrupció i les exigències necessàries per a un tomb electoral per propiciar el canvi. Si Esquerra Unida vol, Griñán serà de nou president d’Andalusia, encara que la coalició, amb el seu renovat poder de frontissa, no l’hi posarà fàcil.
A Astúries, el PSOE ha tingut victòria en escons i en vots. Difícil ho té Javier Fernández, llevat que l’amistat trencada per interessos personals de Francisco Álvarez Cascos li impedeixi reunir les dretes asturianes i pujar al poder.
UpyD aconsegueix un tímid escó en l’univers parlamentari asturià que no ho fa, però, determinant per constituir govern.
Mariano Rajoy, que semblava ser el Napoleó electoral espanyol s’ha trobat amb el rus hivern de la tòrrida Andalusia. No li ha servit amagar els pressupostos generals de l’Estat, perquè els andalusos han vist la poteta del llop per sota de la porta.
Ara haurà de mesurar els seus pròxims passos Rajoy, pressionat per la Unió Europea i vigilat per molts dels seus electors a tot Espanya. La partida no ha acabat. El comptador comença des de la resistència dels socialistes a Andalusia i Astúries. Els ciutadans observaran les retallades de Rajoy amb una mirada expectant cap a la capacitat de renovació del socialisme.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
