PERIODISTA
Les manifestacions d’ahir són un primer avís del que passarà el dia 29 com prolegomen d’un conflicte que es mantindrà latent.
El rerefons és una amalgama de por, indignació i falta d’esperança. Els sacrificis que exigeix ?el govern com a vicari de la senyora Merkel no tenen contraprestació en el curt termini. Les previsions del govern són sis-cents mil aturats més a finals d’any: té aquesta societat capacitat per instal·lar en la tragèdia només amb una esperança difusa que al final es produirà una recuperació. ¿Hi ha alguna previsió que es recuperin els terrenys perduts o el que s’ofereix és la institucionalització de la pobresa?
¿Mileurisme, atur, precarietat laboral, pèrdua de qualitat de vida democràtica. Qui s’apunta de bona gana a aquest menú?
Cada dia es confirma més que la sortida de la crisi a costa de l’austeritat impossibilita la reactivació de l’economia. I els mètodes no tenen aplicació als sectors més afavorits de la societat. Els rics segueixen sent cada vegada més rics i surten en els rànquing internacionals de poder. I els pobres cada vegada estan més desesperats.
Amb aquest escenari i aquestes mesures, la resultant no pot ser altra que conflictivitat social. I això va a generar una societat en conflicte.
El PP està assentat en el poder i res li farà canviar el diapasó. El PSOE està captiu i desarmat. I la societat desesperançada. Absència de lideratges alternatius condueix a una certa manifestació de caos. Es busquen caps bé moblades per reconduir l’esperança.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
