- La cònsol cedeix a la pressió popular i política
- Passarà a cobrar com el seu antecessor, Josep Pintat

- Montse Gil.
Per tant, la Junta de Govern ha decidit deixar sense efecte l’acord pres el dia 30 de gener, fins que aquesta graella salarial per càrrecs polítics sorgida del consens de les diferents institucions sigui una realitat tan necessària per al nostre país”.
La cap de l’oposició del Comú d’Escaldes-Engordany, Cèlia Vendrell, ha agraït a la ciutadania la seva reacció, ja que ha permès que els cònsols escaldencs es fessin enrere, però els ha demanat que vagin més enllà i que se’l rebaixin tal com se’ls ha aplicat als consellers tant de la majoria com de la minoria, i com se’ls aplicarà als funcionaris amb la llei de retallades.
Vendrell, a més, ha denunciat que Trini Marín i Marc Calvet haguessin cobrat la nòmina del gener amb l’augment del 16% abans que la decisió es ratifiqués al Consell de Comú del 3 de febrer, i ha alertat que si no es convoca un consell extraordinari abans que acabi el mes, passarà el mateix amb la nòmina de febrer, per la qual cosa reclama que la decisió de mantenir el salari sigui retroactiva.
De la seva banda, el seu homòleg lauredià, Rossend Areny, ha manifestat que encara té l’esperança que la cònsol major rectifiqui i no s’augmenti el sou un 22% “com a gest de solidaritat cap als que ho estan passant malament”. Areny ha afegit que no vol treure un rèdit partidista de l’afer, i s’ha mostrat orgullós de la reacció de la gent.
D’altra banda, Areny s’ha mostrat partidari, igual que Rosa Ferrer, de regular les retribucions per llei i que es facin en funció de la demografia de la parròquia i del pressupost que s’està gestionant. El conseller lauredià també estaria d’acord en fixar un topall en els sous dels cònsols al voltant dels 4.300 euros tal com semblaria que es volia proposar a la darrera reunió de cònsols. Precisament, aquest fet evidencia, segons Vendrell, “que no hi ha unitat a DA”, ja que finalment els cònsols van manifestar que cada Comú feia el que volia en matèria de retribucions, malgrat que de les set parròquies, almenys cinc estan governades pels demòcrates.
El president del PS, Víctor Naudi, també ha assenyalat que és necessària una llei per fixar les retribucions dels càrrecs públics, igual que la llei que reguli el finançament dels partits i la llei de funcionament dels comuns, perquè considera que el reglament aprovat al novembre “fa un pas enrere en la democràcia” i perquè cal que l’oposició tingui més protagonisme.
Naudi també s’ha mostrat preocupat pel fet que la decisió d’abaixar-se els salaris no va ser improvisada sinó que estava estudiada des de feia temps “i segur que el president de DA n’estava al cas”. Per aquest motiu, considera que els fets ocorreguts “fan perdre credibilitat al cap de Govern i al Govern”, i que posen de manifest “els perills que comporta el fet que els comuns siguin monocolor”, perquè això fa que “els elegits se sentin per sobre del bé i del mal”.