- Al taller de la nova galeria: atenció al penjoll i les arracades, de collita pròpia Foto: ÀLEX LARA
–Va marxar de l’antic carrer major; i ara deserta del carrer de la Vall; el centre històric, ¿està maleït?
–Maleït no ho sé; mort, segur.
–Ai, que la senyora cònsol se li enfadarà.
–Necessita una reactivació urgent i a fons. Fa sis anys que hi sóc. I lluitant molt, des de l’Associació de comerciants. Però ho repeteixo: està mort.
–Aporti idees, a veure si algú les llegeix.
–Seria bo que el comú llogués els locals i hi portés gent jove; artistes, per exemple.
–El trasllat a l’avinguda Benlloch, ¿última oportunitat per sobreviure?
–Així és. El carrer de la Vall és molt maco, molt bucòlic, molt romàntic, però comercialment no funciona. Teníem clients del país, però els turistes no hi arribaven. I jo necessito menjar.
–I els senyors consellers, camí del Consell General, ¿que no compren?
–Algunes conselleres sí que venien.Sílvia Riva, per exemple. I la subsíndica, Mònica Bonell.
–Vaja, que no ens agrada l’art.
–Una escultura no te la pots menjar. Per tant, quan van mal dades l’art és el primer del que prescindeixes. Les pompes fúnebres i la farmàcia, en canvi, sempre faran falta.
–El 31 de gener tanca Ara Art:¿quan les barbes del veí vegis tallar…?
–Per sort, no gasto barba
–¿Ja ha après rus?
–No, però quan m’acabi d’instal·lar m’apunto als cursos de la Cambra.
–Sembla que el client rus és de gustos més ostentosos…
–Així ho sembla, però tenim objectes per a totes les butxaques.
–¿Què té la mà de la Mar que no tingui la meva mà?
–Que la utilitzem per fer nosaltres mateixes molts dels productes que venem. Ahir va passar una parella que buscava un portafotos. Els vam caçar al vol: de portafotos no en tenim, però en podem fer.
–Fa quatre dies hi havia Torrallardona, Ara Art, Art Vall… ¿Mercat sobredimensionat?
–No. Ara està menysdimensionat. Però és l’art sembla prescindible. Ho sembla, tot i que jo crec que tothom necessita envoltar-se d’objectes macos. I en venem des de 2 euros.
–Xavalla, per als russos.
–També tenim peces de plata per 100, 200 i 400 euros. Per a totes les butxaques, amb la garantia d’exclusivitat, i res de xinès.
–Ep, que ara som amics de la Xina. Miri les Viva Girls.
–Quan venen el que busquen són marques europees. No se’n refien del que ells mateixos vénen.
–¿Què duu, de seu, avui?
–Un penjoll de plata i fusta de pi. Els aros són –volen ser– les baldes de Casa de la Vall. Surt per uns 200 euros. Les arracades són de la Sílvia: sobre els 60.
-¿El primer client de la nova Mà?
–A primera hora, una senyora s’ha quedat unes arracades de paper reciclat. Völgueta. I un periodista, un collaret i un braçalet, també de paper…
Per a més informació consulti l’edició en paper.
