L’atzar sempre és present en la història dels pobles, com si es tractés d’un guardià invisible de la correcció dels judicis d’aquesta història. L’atzar ha volgut que la mort de Fraga i el primer judici contra Garzón irrompessin a l’adolorit solar d’aquesta Espanya en les mateixes hores, sota la mateixa desolació, enmig d’aquesta tragèdia de l’economia i de l’autoestima pàtries. Potser per sotmetre’ns a una dura prova, la de veure com són tants els que passen per alt les culpes del ministre de Franco que es va anar sense condemnar la dictadura i els seus crims i com són tants els que no surten en defensa del jutge que es va atrevir a iniciar un procés que jutgés aquests crims contra la Humanitat. Què disposats i solts hem estat per deixar de banda la història de serveis a la dictadura d’aquest home que després va acceptar la democràcia. Què avars hem estat de la nostra grandesa per a consentir que s’assegui a la banqueta venjativament al gran jutge per unes escoltes avalades també per altres jutges i fiscals i mai amb animus delinquendi.
Disculpem a Fraga dels seus compromisos amb la dictadura d’acord amb uns serveis posteriors a la democràcia. I no disculpem a Garzón d’un possible error interpretatiu de les lleis d’acord amb uns serveis permanents i de valor incalculable a la justícia, a la democràcia i al respecte universal als drets humans. Si així són les nostres vares de mesurar a hores d’ara, que Déu ens empari en la seva infinita bondat i saviesa perquè no ens precipitem al barranc de la ignomínia o en l’infern de la indignitat. Ens salven aquests grups de ciutadans que es manifesten en contra. Ens salven els polítics, sobretot d’esquerra, que surten al pas de l’atropellament. Llegeixo que Iñaki Gabilondo qualifica el judici a Baltasar Garzón de «vendetta d’una família de la justícia que se la tenia guardada» i sento que Cayo Lara afirma que això és una cacera. A Garzón no se li perdona la seva persecució de la corrupció i el seu agosarat esforç per netejar la història de la impunitat franquista. ¿Reaccionarem a temps?
Per a més informació consulti l’edició en paper.
