PERIODISTA
El greu problema que té Espanya no radica en el seu dèficit pressupostari, ni en balanç de les seves entitats bancàries, jo diria que ni tan sols a l’atur que, d’aquí a un any, és possible que comenci a disminuir de manera sensible.
L’inconvenient més terrible és una invasió de mediocres que s’ha instal·lat als sindicats, en els partits polítics, en les empreses privades i en l’Administració.
Així, de cop i a simple vista, semblen inofensius, perquè, és clar, com són mediocres, no ocupen alts càrrecs de responsabilitat, però estan amagats, repartits entre els fonamentals comandaments intermedis, i, des d’allà, es dediquen a torpedinar projectes, neutralitzar l’ascens de persones més capaços que ells, resistir passivament a qualsevol innovació, i emprar totes les seves forces en què no canviï el seu propi estatus, que, com a conseqüència, significa que no canviï res.
El mediocre no és tonto, perquè el ximple no s’assabenta de res. El mediocre té la suficient intel·ligència com per distingir que hi ha persones molt més capaces que ell, i que li poden pispar l’injust lloc en què es troba, i que està molt per sobre dels seus mèrits.
El mediocre és adulador amb el superior, servil amb els caps i cruel amb els inferiors, però d’una crueltat embolicada en bones maneres perquè sembli que les trampes que ell posa semblin cosa del destí.
El mediocre, millor dit, la invasió de mediocres que patim en aquest país, retarda el creixement, paralitza els avanços, podreix les solucions, s’impacienta als perspicaços i fatiga a tothom. Si volem que Espanya tiri endavant cal imposar una cacera del mediocre. O acabem amb ells o aconseguiran que ens enfonsem tots en la immensa mediocritat, on en la vulgaritat i la insignificança generalitzada, es mouen com peixos a l’aigua.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
