- Fontinelly, vestit de carrer, posa davant del Lycée Foto: EL PERIÒDIC
–¿Que no és prou xic, Font?
–Sona massa andorrà. I no és que no m’agradi Andorra –que m’encanta– però buscava un nom poc sentit, que fos eufònic i sonés glamurós.
–A mi em sona molt Galliano.
–També és veritat, però no hi hvaia pensat fins ara.
–¿Com es pot dissenyar un vestit de núvia amb 15 anys?
–Un, no; dos. Mirant desfilades i moltes núvies. Tinc germanes, estic amb noies continuament, i sé el que volen: sentir-se còmodes, que la roba no els pesi…
–¿I qui es casarà de negre?
–Es veu que antigament a Andorra les núvies es casaven de negre. ¿Per què no? ¿P er què sempre han d’anar de blanc?
–¿Si dic que el teu estil és entre gòtic i emo…?
–És que aquesta és la col·lecció d’hivern: colors foscos. Però la d’estiu serà diferent, més clara.
–¿Quan vas agafar la primera agulla,?
–Sempre m’ha agradat: de petit ja volia cosir amb la meva mare. El juny em van regalar una màquina, i ja va estar fet.
–¿Com vesteixes, el dia a dia?
–Diuen que una mica especial. Potser sí. Un dia vaig tunejar uns texans: tot el darrere era d’un teixit diferent, molt clar..
–¿I a l’hora de sortir?
–Camisa blanca i pantaló negre.
–¿Et demanen consell, companys i companyes de classe?
–N’hi ha que sí. Però sóc molt directe: si una cosa no m’agrada, la dic. I tinc molt clar que tothom té el seu gust, i podem no coincidir. No passa res.
–T’ho fas tot: disseny, patronatge i també cuses. ¿On s’aprèn, tot això?
–Miro molt. Quan vaig a comprar em fixo per exemple en les costures –com ho han resolt– i prenc idees. El patronatge el vaig aprendre amb Lambert Perera, exalumne del Lycée.
–¿Referències?
–Alexander McQueen, Chanel… Però més que copiar estils o col·leccions m’inspiro per exemple en un personatge –Lady Gaga m’agrada molt– i estiro el fil. Es tracta de crear una cosa pròpia, no de copiar.
–¿Vestim bé o malament, a Andorra?
–Tirem molt de prêt à porter. Crec que falten botigues de prestigi: tenim Gallery, Coco i para de comptar.
–¿Com serà la teva primavera?
–Molt tranquil·leta, vestits clarets –un verd anís, un menta, un blau cel– i teixits molt nebulosos, molt fins que cauen bé a la dona. Es tracta d’això: no hi ha dues dones iguals, i cada vestit s’ha d’adaptar a cada dona.
–¿Un toc per trencar l’avorriment?
–Unes botes grans, com les que porto ara o més encara. I un foulard molt fi, una camisa blanca i un texà.
–¿Per qui són, els teus vestits?
–S’ha de ser un punt extravagant, ho reconec. Si vesteixes a Zara, per entendre’ns, rarament t’agradarà el que jo faig. Però fins i tot a mi em sorprendria veure algú amb un vestit estil Lluís XIV que he fet,
Per a més informació consulti l’edició en paper.
