En aquest país no es guanya per a ensurts. L’últim còctel que ens serviran és la pujada del rebut de la llum però que és molt més: calefacció, cuina…Tot el que funciona amb electricitat i que no són només les bombetes. El còctel ha sortit realment amarg, tan amarg que és possible que el Govern es vegi forçat a invalidar l’origen de tot quest assumpte o drama, per a moltes famílies i negocis, acudint a l’informe que ha demanat a la Comissió Nacional dels Mercats i la competència (CNMC) per si hi hagués hagut tripijoc en l’última subhasta elèctrica. No sé què dirà o que haurà dit la CNMC, però si li serveix d’alguna cosa al ministre Soria, ja li avanço que sí, que el 99% dels espanyols tenim una escassa fe en una subhasta on els que liciten són tan poquets i tan amics, perquè en el fons només vetllen pels seus interessos que són els mateixos. Però ho ha de dir la CNMC que és la que ens assegura, de tant en tant, que les gasolineres les regles de la competència.
Però el cas de les elèctriques clama al cel perquè en aquest possible còctel cal fer els següents beuratges: un dèficit tarifari que és com el deute històric de les comunitats un misteri per resoldre, expresidents i antics alts càrrec polítics d’un i altre bàndol en els seus consells com a assessors externs que encara tenen suculents sous i un rajolí de coherència governamental que si fa una setmana no volia pujar l’electricitat ara ja és altra cosa.
Els és igual o no ho tenen gens clar, o els ministres no es parlen entre uns i altres, vés a saber. I seguim amb més ingredients l’aposta absurda per les renovables de Zapatero i aquest complex amb les nuclears que no té França, un país que sembla mig seriós. I per completar la cosa, serviu-ho tot en una copa completament opaca que amagui absolutament el contingut del que paguem religiosament no sé quants milions de ciutadans.
Recordo quan el PSOE era el PSOE i tenia en el seu programa la nacionalització dels recursos energètics i fins i tot de la banca. Val que no calgui arribar tan lluny, ens haguéssim conformat amb menys, per exemple amb què l’Estat tingués una participació més gran en aquestes empreses que clarament manegen, després de la seva privatització, una cosa de vital importància per a un país. Doncs ja no hi ha res a fer: són seves i fan el que volen llevat que la CNMC digui oficialment el que sabem tots.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
