En una recent trobada sobre Drets Humans, organitzada per l’Advocacia amb motiu del 65 aniversari de la declaració Universal dels Drets Humans, Gonzalo Fanjul, un important activista contra la pobresa , deia que avui « els drets humans no són una prioritat sinó que segueixen els pressupostos». Més aviat, els persegueixen sense atrapar-los perquè els pressupostos –els qui els redacten– corren més, molt més que ells per atendre, suposo, coses «més importants» . Per això mateix , perquè quan no hi ha diners, el primer que es retalla són drets. Adela Cortina deia que cal donar una negativa radical a què es jubilin els drets humans –65 anys no és res per a una tasca de segles–, perquè la societat els necessita per sobreviure èticament. Cortina, apel·lant a aquesta crisi que no només és econòmica, sinó de valors, citava Ortega amb raó: «El tigre no pot destigrarse, però l’home sí que pot deshumanitzar-se». Està succeint en assumptes absolutament vitals com la situació dels menors, possiblement amb qui més s’està acarnissant la crisi, o en l’accés a la Justícia, amb les injustes i excessives taxes, que estan provocant una rebel·lió interessada de les comunitats autònomes perquè davant de la promesa del ministre Gallardón que els diners recaptats anirien a la Justícia gratuïta, ara resulta que només hi anirà una part .
Està passant en el terreny sanitari, un altre dels pilars fonamentals i més sensibles quan arriba la crisi, perquè hi ha desenes de milers d’immigrants irregulars als quals se’ls ha tret la possibilitat d’acudir a la sanitat pública, llevat que la paguin. Sense papers, sense feina, sense ingressos i sense dret a la salut. Qualsevol persona que estigui a Espanya ha de tenir dret a l’atenció sanitària i és un deure de la societat atendre tots els seus membres. La crisi no pot servir d’excusa a l’oblit del dret sanitari. Però és que, a més, sembla que el Govern planteja limitar la sanitat als aturats que surtin d’Espanya per buscar feina perquè aquí no en troben. Només per estar tres mesos fora d’Espanya, et podries quedar sense atenció sanitària. Pel que sembla això s’ha inclòs de forma subreptícia en una disposició addicional dels pressupostos, el que no deixa de ser un parany legislatiu condemnable. S’haurien de preocupar més pel deteriorament del sistema sanitari públic superat per altres models europeus. Cornuts i pagant el beure. Qualsevol dia aproven una disposició transitòria en la Llei de costes que decreta la jubilació de tots els drets. Els humans i els altres.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
