De la recent assemblea del Fons Monetari Internacional (FMI), de les previsions per a Espanya, i de les intervencions de Rajoy en les dues últimes sessions de control al Govern, al Senat i al Congrés, brolla la descoratjadora sensació que encara ens queda una llarga travessia del desert. Res a fer fins al 2018 en quant a recuperació i sortida de la crisi, si utilitzem les dues variables que determinen la possibilitat de tornar a somriure: creixement i creació d’ocupació.
En això coincideixen l’FMI i el Govern espanyol, encara que el verb sigui diferent. L’FMI millora en dues dècimes les previsions de creixement per a Espanya el 2013 (en realitat, millora en dues dècimes les previsions de decreixement) però empitjora en cinc dècimes les del Govern per al 2014. Així el 0,7 % de creixement previst en els pressupostos generals de l’Estat queda reduït al 0,2 %. Les magnituds són tan modestes, tan tímides, que costa molt parlar de recuperació o de sortida del túnel.
No obstant això, el Govern ho fa. Tècnicament, pot fer-ho pel fet objectiu que constata l’encadenament d’almenys dos trimestres seguits de creixement (tercer i quart del 2013), per petit que sigui. I s’entén que vegi el got mig ple i pregoni la recuperació. Està en el seu paper combatre el pessimisme i tractar de millorar l’estat d’ànim dels espanyols, encara que el mateix Rajoy digui que «podem parlar de la fi de la recessió però no de la fi de la crisi». Lògic. No pot dir una altra cosa davant el descoratjador auguri de l’FMI per a l’economia espanyola que diu que no creixerà per sobre de l’1 % almenys fins al 2018.
Aquest és el llindar per a la creació d’ocupació comptant amb la recent reforma laboral. I encara ens queda un exercici més, el de 2014, amb destrucció d’ocupació (123.000 llocs de treball menys). Les previsions de creixement situen Espanya en el lloc 182 de 188 països en recuperació. Amb aquest panorama, al Govern de poc li serveixen els esforços reformistes (mercat del treball i del capital, equilibri fiscal, administracions públiques, energia, pensions i reforma del sistema impositiu). Tampoc li serveixen les celebracions verbals per la caiguda de la prima de risc, la millora de la competitivitat, l’augment de les exportacions o la tendència al retorn de les inversions estrangeres si es mantenen les xifres d’atur. Perquè la balança de pagaments per compte corrent o la prima de risc no restaran pobresa als aturats.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
