La ideologia és la idea, el que el cultiu és a la cultura, o sigui, que no tenen molt a veure. És freqüent en la Història, a poc que un es tregui a ella, observar etapes on resplendeixen les idees i, a continuació, contemplar períodes d’alta ideologització, i per tant, mancats d’idees. I, ara mateix, no només a Espanya, vivim en un d’aquests moments on el buit de les idees és emplenat amb una ideologització de catecisme, és a dir una politització que abasta gairebé tots els espais. I és, precisament, aquesta politització pandèmica i estesa la que produeix una paorosa orfandat d’idees. En cap època passada hem tingut tants mitjans per expressar (mòbils, Internet, dotzenes de canals audiovisuals) i tan escasses propostes interessants que dir-los als altres.
Passo per alt als miserables de dretes que pretenien tirar a José Blanco la culpa de l’accident d’Alvia, o als miserables d’esquerres que pretenien atribuir els morts a Rajoy, a causa de les retallades. Però aquesta anècdota és el símptoma d’una categoria on ens hem sumit i, a sobre, amb hipocresia i cinisme, perquè cal ser un gran cínic per escandalitzar-se que un jutge pertanyi a un partit polític, quan les associacions de jutges i els seus membres no s’amaguen o no deixen de presumir que són «progressistes» o «conservadors», o «professionals», que és el que haurien de ser tots, de no ser perquè la pandèmia ha arribat fins a les togues, i per ser magistrat del Suprem o ets dels Montesco o dels Capuletto, o no et menges la rosca d’un nomenament.
¿Com es pot aturar que des d’un guitarrista fins a una actriu, des d’un novel·lista fins a un escultor, siguin jutjats, no ja pel seu treball, les seves creacions i recreacions, sinó pel bàndol polític pel que mostrin simpaties? És desoladora aquesta manca de maduresa, aquest primitivisme que retalla i exclou, aquesta vocació pel bàndol que es porta per davant no només el raciocini, sinó l’ètica. Torna a aflorar aquesta part terrible d’Espanya, on s’afusellava per anar a missa o per estar inscrit en un sindicat. I no són les idees, sinó la infèrtil ideologia de via estreta.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
