- Foto:
Des que l’homo antecessor, fa quasi un milió d’anys va ser capaç d’articular un llenguatge simbòlic, la comunicació, primer oral i després escrita, ha estat un tret característic de l’espècie humana. Viure en comunitat vol dir comunicar-se. Necessitem entrar en contacte amb els altres, per això el fet de comunicatiu no canvia. Sí varia la manera de portar a terme la comunicació. Hem passat segles fent servir llapis i paper per enviar cartes. Fa menys una quinzena d’anys que un nou sistema de comunicació s’ha imposat: Internet. Qui més qui menys ha entrat en aquesta nova manera de posar-se en contacte, de tal forma que no es pot viure d’esquenes a la revolució comunicativa. L’aparició de telèfons mòbils que permeten la connexió a la xarxa ha donat un plus a aquesta nova intercomunicació. Fenòmens com Youtube, Skype o WhatsApp són eines comuns entre el jovent i els no tan joves. L’ordinador ha ocupat un lloc de privilegi a totes les llars. No hi ha nen, adolescent o jove que no en disposi. El mateix es podria dir de les tabletes que han fet furor últimament. La informatització de la vida no es pot aturar i probablement marcarà l’inici d’una nova era històrica. Per això és sorprenent que en l’últim Consell dels Joves, que tractava entre d’altres temes de la implantació dels ordinadors a les escoles, hagi estat refusada aquesta proposta. Ells, que han pogut fer servir aquets aparells quasi des que van néixer, no han vist amb bons ulls que s’incorporin també a l’escola, per tal que sigui una eina educativa més. Ara que ja es fan servir pràcticament a la totalitat de les universitats i s’estan introduint a moltes escoles, ens trobem amb la negativa dels membres del passat Consell, constituït per alumnes del tercer curs de secundària, és a dir, per adolescents de 14 i 15 anys. No deixa de ser una dada curiosa aquesta. S’han oposat ells, que no deixen anar el mòbil en totes les ocasions; ells, que fan anar aquestes maquinetes amb una destresa i naturalitat que sorprèn els adults. No han estat els pares o professors o els polítics qui han dit no pot ser, perquè aquest sistema és molt car, o molt delicat de fer servir. No. Han estat ells, els teenagers, qui han argumentat això. ¿Tant han interioritzat la crisi? ¿La revolució comunicativa no comportarà l’evolució pedagògica?
Per a més informació consulti l’edició en paper.
