L'opinió de:

L’origen de la ruïna

RAFAEL TORRES
PERIODISTA

Poques coses hi ha tan vulnerables com una caixa forta: només cal conèixer la combinació numèrica que l’obre. Per al saqueig de les arques públiques que està en l’origen de l’actual fallida econòmica i financera, però també política, de la nació, es va emprar aquest senzill procediment, però per si hi havia càmeres a la imaginària estada blindada, o per evitar l’improbable atzar de ser enxampat amb les mans a la massa, es va inventar, d’una banda, el finançament subreptícia dels partits amb comandament en plaça, i, d’una altra, el control polític de les Caixes d’Estalvis.

Mitjançant la comptabilitat B es va crear l’enginyós sistema de robar, de ficar la mà a la caixa, per mà interposada a través de la contractació d’obra pública o de qualsevol altra classe de serveis per a l’Estat: l’empresa que volia l’adjudicació de, per exemple, un tram d’autovia per valor de 100 milions, untava al partit governant a la zona d’actuació amb 20, quedant la broma en 120. El que, en puritat, costava 50, i que s’incrementava en altres 50 per benefici empresarial, acabava pagant a 120 sense comptar altres sobrecostos, de manera que el saqueig de la caixa de cabals era un vist i no vist. També es va emprar la modalitat, gràcies a l’estret conxorxa entre empresaris i polítics corruptes, d’avançar aquests 20 milions, sobretot en vigílies electorals, en la seguretat de que alguna cosa cauria, una requalificació, un auditori, un aeroport o qualsevol important comanda.

Això de les Caixes d’Estalvi, segons van comprovar els jutges a mesura que avancen les seves indagacions sobre les que van fer fallida inevitablement, el lladronici es feia, com si diguéssim, a dues mans: amb una, intervenien en el desfalc general a través d’alguns dels seus directius, que ho eren no per la seva perícia professional sinó per la seva adscripció política, i, d’una altra, s’atenia a la menuda dels estalvis que els incauts clients dipositaven en elles, transformant-los en capital propi, en actiu, mitjançant l’estafa de les inversions tòxiques. Les brutals remuneracions, indemnitzacions i jubilacions dels directius, així com els complements per als matxaques que feien directament la feina bruta, s’extreien d’aquí, de la feina, la suor i les fatigues de tantes vides.

Tal és, i no un altre, l’origen de la ruïna, i ara la gent, reduïda pràcticament a la mendicitat, exigeix ??devolució i càstigs.

Per a més informació consulti l’edició en paper.

Comparteix
Enquesta
Publicitat
Editorial
Publicitat

No et quedis sense el nostre exemplar en PDF

Publicitat
QualificAND

Inés Martí

Andorra Telecom reforça el seu compromís amb l’educació tecnològica a través de la robòtica.

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu