Aquests últims dies de maig hem estat testimonis de com un altre cop, les subhastes d'art trencaven els seus rècords del passat novembre.
El passat dia 12 de maig a la nit, el Rockefeller Center, la sala novaiorquesa de la casa de subhastes Christie‘s era una gran festa. Tothom que vol ser algú en el món de l'art, hi era. Entre ells algunes cares conegudes, galeristes (Lawrence Gilbert Gagosian) a principis de la dècada de 1980, va desenvolupar la seva galeria d'art, explotant les possibilitats de revenda d'obres d'art Blue Chip d'artistes moderns i contemporanis, guanyant-se el sobrenom de Go-Go en el procés, dissenyadors de moda (Marc Jacobs) premiat ja l'any 87 amb el guardó Women's Designer of the Year Award, col·leccionistes (Eli Broad) promotor de The Broad Museum i propietari de la col·lecció més gran del món d'obres de Jeff Koons, experts en fons d'alt risc (Andrew Marshall Saul) responsable de la supervisió del Pla d'Estalvis (TSP) que es el pla de pensions per als empleats del Govern Federal i els soldats de les forces armades dels EUA. Aquest fons es conegut per recollir grans retorns de forma anti-cíclica, també hi havia inversors immobiliaris (Mark Fisch) membre de la junta del Metropolitan Museum NY. Resultat: ni una cadira lliure per licitar o observar la subhasta i ni un espai buit a la balustrada que manté les licitacions per telèfon de la sala.
La casa de subhastes va vendre obres per valor de $745 milions (uns 544 milions d'euros), la xifra més elevada de la seva història en una sola sessió.
Entre ells quatre artistes van aconseguir el seu rècord mundial: Barnett Newman, Alexander Calder, Joseph Cornell i Joan Mitchel. També obres de primer nivell d'Andy Warhol, Francis Bacon, Gerhard Richter o Jean-Michel Basquiat, entre d'altres, van canviar de propietaris per xifres astronòmiques. Van sortir a la venda 72 lots i només quatre van quedar deserts.
El següent dia rècord va ser el dimecres 14 de maig, dia en que la rival directa de Christie's, la casa Sotheby's també va trencar rècords en el mateix sentit, tot i que sense tanta eufòria. Va sumar unes vendes de $364,3MM, concentrades sobretot, en quatre artistes. Basquiat (23,6), Warhol (30,1), Koons (28,1) i Richter (28,7). «Dona a pensar el fet que comprar en una subhasta significa que acabaràs pagant més del que els altres assistents a la sala pensaven que valia la obra», deia un assistent anònim.
A les subhastes poques coses són absolutament transparents; tot i això, Deloitte en els seus últims informes confirma que cada vegada hi ha més confiança entre els administradors de patrimonis per invertir en art, l'art és cada vegada més percebut pels seus clients, no només com a entreteniment, sinó com una inversió estratègica. Bloomberg també va fer una anàlisi de rendibilitat de les 27 obres que es van vendre a les subhastes d'aquesta tardor passada, mostrant uns retorns mitjans anualitzats del voltant del 14%.
També és una dada rellevant que la indústria dels fons d'art encara incipient, està creixent a bon ritme, comptant al voltant de mil milions de dòlars USA en actius sota gestió el 2013.
Segons Robert Hugues (crític), «els preus de l'art estan determinats per la convergència entre l'escassedat real i el desig irracional (..)». Des d'aquesta perspectiva l'art encara té un gran recorregut ja que les últimes notícies econòmiques fan pensar que després d'aquest estiuet econòmic i propagandístic que estem vivint, la tempesta tornarà i l'art resulta l'actiu refugi per excel·lència.
Quan els dòlars es converteixen en art.. és perquè saben que com l'energia, no es perd, sinó que es transforma, tornaran al seu estat original d'aquí un temps, incrementats, quan sigui l'hora.
Menu
Menu
