Es calcula que 11 persones moren al dia a Espanya a causa de l’Hepatitis C, però, en realitat, no moren a conseqüència d’aquest virus, sinó de la letal desídia del Govern, que, per considerar massa car el tractament que els salvaria la vida, no posa a la seva disposició, ni a la dels metges que els atenen, el fàrmac miraculós, el Sofosbuvir, que amb el seu ús s’aconsegueix la curació en el 95% dels casos.
Això que 11 persones moren cada dia per desatenció sanitària, que morin per no tenir diners, per no ser riques i no poder pagar de la seva butxaca el tractament salvífic, és un crim i una indecència. Un crim per raons òbvies, per omissió del deure de socors que l’Estat, del qual depèn la Sanitat Pública, té amb els seus nacionals, particularment amb els més necessitats, i una indecència, una monstruositat social, perquè ens retorna a les cavernes, al campi qui pugui, a la ferocitat de la supervivència del més fort (el més ric), i, amb això, a la destrucció del fonament de la societat civilitzada, que no és sinó el suport mutu i la solidaritat.
Mentre el Govern mareja la perdiu amb la farmacèutica, i se’n va de vacances, i deixa anar com esgarrifosa almoina nadalenca una insignificant partida per adquirir alguns pocs medicaments, el gairebé milió d’afectats a Espanya d’Hepatitis C tremola, sobretot aquells, molts milers, als quals la malaltia deteriora ràpidament dia a dia. Tal és el Nadal per a ells i les seves famílies, i tal es presenta l’Any Nou per als que a ell arribin. Es podria dir que el Govern de Rajoy no vol que res ni ningú li foti les seves fictícies comptes de «recuperació econòmica», ja que d’altra manera no s’explica que no busqui els recursos on sigui, estalviant-se de tanta ximpleria en què es gasten o del botí del que tant ens han robat, per salvar la vida de tots aquests compatriotes.
Onze persones al dia moren, però podrien seguir vivint amb el Sofosbuvir. Però és car, i els que manen han de pensar que totes aquestes vides no mereixen la despesa.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
