Perquè Andorra desprès de fer tants esforços en l’homologació fiscal amb Europa, en aquests moments no atrau un volum significatiu d’emprenedors ni projectes novedosos? Senzill, la majoria de països amb qui competeix fan millor els deures, més lentament, donant temps a l’administració per pensar-los bé abans de la seva aplicació i a l’administrat per pair-los.
Alguns exemples, la diferencia entre crear o tenir una empresa a Gibraltar, Suïssa, Luxemburg o Andorra es que en aquests països ja d’entrada et diuen quins requisits has de complir per posar en marxa qualsevol projecte, aquí no ho saps. En alguns opten per l’autoregulació, aquí no. Allà et diuen quant pagaràs, aquí no ho saps. Allà et garanteixen estabilitat en el marc legal, aquí no. Allà et diuen quan trigarà el teu tràmit, aquí no ho saps. Allà et molesten el mínim possible, aquí tots els dies i finalment, allà pagues pocs impostos.. i aquí també, perquè finalment potser ho has compensat amb pèrdues, ho potser ho has reinvertit o millor encara, no has fet res, o potser ho has fet en una altra jurisdicció esperant la consolidació del nou marc fiscal i el rosari del dia a dia en la seva aplicació.
Els emprenedors i empresaris en aquest moment no van buscant paradisos fiscals, volen paradisos burocràtics, on la paperassa quedi reduïda a la mínima expressió i els procediments estiguin clars abans de començar-los, on l’administració sigui eficient, ràpida, amb un marc clar, on per fer qualsevol tràmit important no tinguis que acabar demanant cita amb el ministre de torn, on les lleis vagin acompanyades de reglaments precisos, pensats per durar més d’una legislatura, no efímers, d’aplicació arbitraria. Busquen països en el que es permeti desenvolupar l’activitat empresarial i poder treure el màxim rendiment als recursos per tal de que les empreses puguin créixer en el menor temps possible, creant riquesa i llocs de treball.
Això és sense cap dubte el més valorat, el més important i el que s’està descuidant, potser es promouen masses lleis, massa de pressa i es descuida el seu desenvolupament i l’entrenament adequat dels polítics i funcionaris que han d’administrar-les.
Queda un llarg camí per recórrer si volem que la maltreta economia andorrana remunti gracies a la inversió estrangera.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
