Els polítics andorrans sembla que no coneguin aquella frase de «si veus les barbes del teu veí tallar, posa les teves a remullar». I és que veient com estan les coses a nivell polític a l’Estat espanyol molts càrrecs electes, no s’adonen que cada vegada menys gent confia en les estructures típiques i tradicionals dels partits, en aquesta manera de fer, i en aquesta manera de comunicar.
Fora de casa veiem com projectes polítics populistes tenen cada cop més força, com Podemos a les espanyes o la dreta més reaccionària a França. Aquests partits en un altre moment històric no haurien existit o haurien tret molt pocs vots, però el seu augment desmesurat en els darrers mesos es deu simplement a que la gent n’està fins el capdamunt de mentides i manipulacions de certs dirigents polítics que s’han estat omplint la boca durant anys de missatges que ni ells mateixos es creien i que molt menys han exercit.
Tradicionalment a casa nostra, els polítics havien estat molt propers. Extremadament propers. Es votava el polític perquè se’l coneixia, perquè se’l veia sovint pel carrer, i perquè se sabia perfectament que pensava, com ho pensava i perquè ho pensava. Ara, la política s’està professionalitzant. Hi ha una sèrie de polítics que viuen del salari que els hi dóna ser consellers generals. Hi viuen allà dins, com en una bombolla abstrets del que passa al seu voltant: el que passa al carrer, i el que vol i pensa la gent. I si això s’hi suma el fet que l’autocrítica és pràcticament nul•la, que són incapaços de veure la palla el seu ull mentre veuen la biga a l’ull de l’altre, sembla que en certs aspectes de país no avancem gens.
Som a Mercè dels vents, els que bufen un costat o de l’altre ens porten cap a un racó o cap a l’invers, sense que nosaltres podem fer res. És l’excusa ideal dels que no volen moure l’Statu Quo, que tot es quedi més o menys tal com està, no fos cas que prenguem mal.
Culpem de tot la situació econòmica dels nostres veïns, com està l’entorn, però no cal que fem gran cosa per intentar agafar nosaltres mateixos el timó del nostre destí. Total, quatre anys més tard, torna a haver-hi eleccions i tot tornarà a començar.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
