PUIGCERDÀ
- El Dr. Jordi Gassió, director de l’Hospital Transfronterer de Puigcerdà davant la façana del centre de la Cerdanya. Foto: EMILI GIMÉNEZ
DIRECTOR DE L’HOSPITAL TRANSFRONTERER DE PUIGCERDÀ
L’hospital Transfronterer de Puigcerdà va començar a rebre pacients el 19 de setembre passat. Aquest és el primer hospital d’Europa que atén pacients procedents dels dos costats de la frontera i tres llengües vigents: entre la població permanent que en fa ús hi ha 36 municipis nord-catalans i 17 sud-catalans. En total són unes 33.000 persones, una quantitat que es quadruplica durant la temporada d’hivern per l’afluència de visitants que van a esquiar a la Cerdanya.
–L’Hospital Transfronterer és una realitat, després d’un camí que no ha estat fàcil, no?
–No ha estat fàcil, perquè no hi havia precedents. Aquest és un hospital únic a Europa i tot, des de la figura jurídica que ens empara fins als protocols més tècnics, ha calgut crear-ho de nou o harmonitzar les solucions que s’apliquen als sistemes de salut català i francès.
Quina és la filosofia del centre?
Donar servei als usuaris dels dos països, en el context del projecte comú de salut a la Cerdanya i el Capcir sense que es noti la frontera. En salut no n’hi ha d’haver, de fronteres.
–Quins són els trets diferencials d’aquest centre respecte als altres?
–Justament aquest. Som un hospital gestionat per dos sistemes públics de salut que dóna servei als ciutadans de dos països. Som l’únic d’aquestes característiques. D’altres poden atendre usuaris d’un país veí, però cap no està gestionat, com el nostre, pels dos sistemes.
I el finançament del centre a càrrec de qui va?
–Un 65% del cost de la construcció el va pagar la Unió Europea a través de fons FEDER. La resta de l’obra i la totalitat de l’equipament i pressupost de funcionament es reparteix 60/40 entre Catalunya i França. La proporció obeeix al pes demogràfic de les poblacions catalana i francesa respectivament en el territori de referència, que suma uns 32.000 habitants.
–Durant aquestes primeres setmanes de funcionament quins han estat els punts febles i els punts forts detectats en el seu dia a dia?
–Jo diria que ha anat tot molt bé. Hem superat les previsions que s’havien fet en base a l’activitat del antic hospital de Puigcerdà i detectem que això s’ha degut a una afluència ja molt significativa de ciutadans francesos. De fet, el primer nadó que va néixer al hospital va ser francès i també ho va ser la persona que va ‘estrenar’ els quiròfans. S’han posat a prova tots els sistemes i serveis i tot ha funcionat. El personal ha fet un esforç molt gran, que els agraeixo, per superar les petites incomoditats i incidències normals en la posada en marxa d’un equipament com aquest.
–Com funciona la gestió diària?
–N’és responsable el comitè de direcció, com a qualsevol altre hospital. Les polítiques generals les aprova el Consell d’administració i en segueix l’aplicació una Comissió Executiva. Aquests dos organismes estan formats de manera paritària per representants catalans i francesos.
L’Hospital té capacitat per quants usuaris? I per especialitats?
–Hi ha capacitat de fins a 64 llits d’hospitalització, però tenim molta freqüentació a les consultes externes, hospital de dia, diàlisi i urgències. D’especialitats en tenim 11 de medicina interna, 8 de cirurgia, 3 de materno-infantil i les pròpies d’urgències. També tenim laboratori propi i un servei de radiologia molt més ben equipat que el comú dels hospitals del nostre nivell. Algunes de les especialitats les oferim a través de convenis amb centres de referència que desplacen personal al nostre hospital amb regularitat. I som molt actius en medicina de l’esport de muntanya. En això aspirem a ser un centre de referència i estem ja molt ben posicionats en formació especialitzada a nivell internacional.
Ara per ara, quants usuaris es troben hospitalitzats?
–Ara mateix en tenim 16, amb una ocupació mitjana d’entre 15 i 19 pacients. I hem tingut un petit baby-boom, amb 9 naixements en els primers 10 dies de funcionament. Tot un rècord.
–El personal del centre s’ha adaptat ràpidament a les noves instal·lacions?
–Si. Hem fet formació per al maneig de determinats aparells nous i la majoria ja coneixien quin seria el seu lloc de treball. Hi havia molta il·lusió per poder treballar en aquestes instal·lacions noves i tan ben equipades. Tothom ha fet un esforç molt gran per fer-se seu el centre i per integrar-se amb el personal nou.
–Quantes persones composen la plantilla actual? Quants metges, infermeres, auxiliars,…?
–Tenim 120 persones de perfils sanitaris entre els quals 38 metges, 40 infermeres i 21 auxiliars d’infermeria. En feines administratives, directives i de suport n’hi ha 37.
–Quins criteris es van fer servir per seleccionar el personal?
–La majoria del personal ja treballava a la Fundació Hospital de Puigcerdà, que és l’hospital d’aguts al qual substituïm. Les noves incorporacions es fan, com no pot ser d’altra manera, per criteris professionals; però sí que he de dir que valorem molt el coneixement dels dos sistemes sanitaris i dels idiomes oficials.
Tot aquest col·lectiu ha de dominar tres idiomes. S’han trobat amb alguna dificultat específica?·
–Molta gent de la Cerdanya ja té nadius el català i el francès. Per als que necessiten reforç en qualsevol de les dues llengües, l’hospital proporciona formació. En català, per exemple, ens han ofert, a través del consell comarcal, cursos a mida orientats al vocabulari sanitari. No escatimem esforços per aconseguir l’objectiu que els usuaris i el personal es puguin entendre sense que l’idioma representi una dificultat.
Han pogut fer ja algun petit balanç en relació a les primeres valoracions dels usuaris?
La gent està responent molt bé i és comprensiva amb les petites dificultats pròpies de la posada en marxa. Com he dit abans, hem notat molt interès a la part francesa. I moltes preguntes també, és clar. Hem fet i farem accions de comunicació especialment dirigides a aquest públic, que com que te llibertat d’elecció en tots els nivells, necessita saber com accedir als nostres especialistes i altres detalls sobre el funcionament de l’hospital.
Què passa quan neix un nen de pares francesos?
En naixements ja hi havia experiència al antic hospital, perquè fa anys que moltes franceses de la Cerdanya prefereixen tenir els seus fills a Puigcerdà. Hi ha un procediment simplificat, per la inscripció al registre civil d’aquí i posterior inscripció de la criatura a França, com a nascut a l’estranger. Les nostres treballadores socials poden facilitar tota la informació i suport necessaris als pares.
I en cas d’una defunció al centre?
Si el difunt és un ciutadà francès, encara que estiguem a pocs metres de la frontera, se li aplica el protocol de la repatriació de cossos des de l’estranger, que és complicat i costós per a les famílies. Estem treballant amb les autoritats dels dos països per mirar de simplificar-lo i segurament tindrem una solució molt aviat. H
Un hospital únic a Europa que aplica els sistemes de salut de Catalunya i de l’estat francès
El primer nadó que va néixer al centre va ser francès i també ho va ser la persona que va ‘estrenar’ els quiròfans
Per a més informació consulti l’edició en paper.
