Afortunadament no ha estat ebola, «només» malària, així que el malalt ja pot anar-se’n cap a casa perquè no té rés mediàtic, per tant ja no és interessant ni noticia. Resumint, aquest és el desenllaç (feliç) del pacient amb sospita d’ebola. La realitat és molt més complexa, però ara no parlaré de l’ebola perquè hi ha una sobrecàrrega d’informació arreu i no vull contribuir a l’estat de pànic. No obstant, sí que parlaré de la malaltia ignorada que té el pacient, la malària. En uns sis mesos des de que va començar l’epidèmia de l’ebola han mort aproximadament unes 5.000 mil persones, sense comptar les subnotificacions normals als països africans, on es registren més del 95% dels casos. Segons la Organització Mundial de la Salut aproximadament hauran mort per malària al món 300.000 mil persones, 95% al continent Africà en el mateix període, seixanta vegades més.
Ara ens em de preguntar perquè un pacient a Andorra, un país que mai ha tingut malària, té un cas de la malaltia i es cura tant ràpidament que d’un dia per l’altre deixa de ser noticia, i que països que tenen elevadíssimes taxes de mortalitat per malària (sense comptar la subnotificació) continuen sent incapaços de tractar i salvar aquestes vides, principalment de nens menors de cinc anys i embarassades. La resposta és simple, perquè la malària és tractable i no presenta una taxa de contagi i mortalitat tant elevada que sigui digna de pel·lícules de Hollywood.
L’ebola és el clar exemple que avui la salut és global, en un món globalitzat on fins i tot un país tant petit i protegit per les muntanyes pot ser víctima d’aquesta terrible malaltia. És l’exemple de que avui les malalties són problema de tots els països, que la preocupació en salut no només importa dins de les fronteres nacionals o en tot cas dels països veïns, sinó també en aquells que sofreixen la terrible iniquitat i precarietat molts cops produïda per els països més rics en els sistemes salut. Però, també queda molt clar que avui vivim en un món mediàtic i capitalista, el que ven es el que mana, i la malària no ven. Poques vegades s’haurà parlat tant d’aquesta malaltia com des de que va ingressar el pacient a l’Hospital i poc més se’n parlarà després de descartar-se com a cas d’ebola. No obstant, la malària continuarà posant en risc a la meitat de la població mundial (3,5 billons de persones) i matant una persona cada 60 segons, potser, el temps en llegir aquesta breu opinió. H
Estudiant de doctorat en salut global
Per a més informació consulti l’edició en paper.
