Antònia Sevé

Sevé, al costat del seu despatx, minuts abans de realitzar una entrevista per EL PERIÒDIC Foto: ÀLEX LARA

No fa ni un any que encapçala l’Associació de Gestors Immobiliaris d’Andorra, l’AGIA. Però té les idees molt clares, així com quin ha de ser el treball per fer remuntar el sector. Per exemple, desenvolupar reglaments que clarifiquin les lleis actuals, per intentar posar negre sobre blanc en aquelles controvèrsies internes que actualment es donen entre els agents immobiliaris. Gent que parla malament d’altres, mentides infundades, algunes reclamacions a la Batllia i un mal ambient «que acaba perjudicant a tothom». Per això demana unitat i sinceritat. Amb la cohesió dels agents immobiliaris i alguns elements que indiquen que en vora un any les vendes d’immobles podrien començar a ser una realitat, Antònia Sevé no perd dosis d’optimisme.

–Des de l’AGIA assegureu que s’ha tocat fons, però, ¿quan es començarà a remuntar?

–Des del mes de març que comencem a veure una mica la llum. Tenim molta més demanda. Això no vol dir que s’hagin tancat moltes operacions, però almenys hi ha gent interessada. El que tenim clar des del sector és que ja no tornarem a tenir l’Andorra de sempre. Hem de passar molt més per la remodelació, pel lloguer. El Govern ja ajuda amb el Pla Renova, tot i que potser encara és feixuc i s’hauria de millorar. Però hauríem d’anar tots agafats de la mà. I quan dic tots, els bancs els primers. Els bancs han tallat l’aixeta en tots els sentits, a tothom. Si els bancs no ajuden una mica, el país no tirarà endavant. És una roda.

–¿No heu notat, ara que es sembla que comença la recuperació, un canvi d’actitud per part dels bancs?

–Està tot igual. No han afluixat. La recuperació passa per tot arreu, però si no hi ha una fluïdesa de diners, no farem res. Els demano que afluixin una mica la corda perquè el país no se’n vagi a terra.

–¿Tenen molts pisos, els bancs?

–Molts. Jo avui tinc una vuitantena de pisos amb demanda d’embargament perquè no paguen a la comunitat. D’aquesta vuitantena, o tots o gairebé tots seran dels bancs. Perquè el primer que cobra és la comunitat, ho diu la llei, però després el batlle fa concurs de proveïdors i només que el pis tingui hipoteca, ja és del banc. ¿Quants en tenen exactament? Ells et diuen que pocs. Però en tenen molts.

–Fa tot just un any l’AGIA denunciava un banc per intrusisme, ¿com ha acabat aquesta denúncia?

– Encara no està solucionat, està en procés. Hem fet la denúncia al Govern i a la Batllia. No en podem dir res. És un cas d’intrusisme que segueix el seu curs. Però el que puc dir segur és que parat no està. Això si, el banc segueix fent el mateix.

–¿Heu perdut molts col·legiats des de l’inici de la crisi?

–Ara ens mourem pels 220 i abans de la crisi estàvem en uns 250. Però la davallada tampoc ha estat només per la crisi, també per defuncions, gent que tanca perquè no vol continuar, etc.. El 2013 vam acabar amb 30 baixes, però també n’hi ha molts que obren. Així, la davallada no és tan significativa com en d’altres col·lectius.

–¿Teniu constància que es torni a construir?

–No. Està tot parat. Hi ha tan impost, i tanta reglamentació, que la gent veu que no li traurà rendibilitat. Mentre duri la crisi s’esperaran a construir.

–I de pisos buits, ¿quants n’hi ha?

–Hem demanat l’estadística al Govern i no ens l’han facilitat. Però n’hi ha moltíssims. Això sí, la majoria dels pisos del centre que estaven buits s’estan llogant. Els que no es lloguen són els de parròquies no centrals.

–¿Què està passant dins del sector? ¿És veritat que hi ha enfrontaments entre gestors de finques?

–Com que no hi ha molta compravenda, molts agents immobiliaris, per sobreviure, s’han fet gestors de finques. Si abans érem deu, ara potser som 100. En conseqüència, el volum és molt més gran i s’amplia la competència. I ens estem trobant que es van prenent clients entre ells. Per poder agafar més edificis es parla malament d’un API, es diuen coses que no són veritat, que roba, que s’endu diners. Per tot, faig una crida en nom de l’AGIA que si algú vol parlar malament i denunciar un altre, que aporti proves. Nosaltres quan hem rebut una queixa formal l’hem instruït a la Batllia o al Govern. Però parlar per parlar no serveix per res, i ara s’està parlant per parlar, embrutant el nom de moltes persones. Fer mal és molt fàcil, però també és molt lleig.

–¿Quan rebeu una queixa, la porteu a la Batllia?

–Nosaltres seguim els processos que siguin necessaris tant a la Batllia com al Govern. Però fins que no tinguem sentència hi ha coses que no podrem fer. I que no podem dir. Ara estem esperant que s’aprovi la llei de l’arbitratge, que ens permetrà intercedir.

–Perquè ara, si us heu d’esperar a la sentència de la Batllia, podeu tardar anys…

– De fet vam anar a veure president de Batlles, li vam demanar més agilitat. No pot ser que un desnonament per una persona que no està pagant el lloguer tardi dos anys en poder-se fer efectiu. A més molt sovint mentre no paguen t’estan consumint aigua, calefacció. I van sense miraments. A l’altra banda tens casos d’arrendataris que no han pogut pagar i em diuen: tanca’m la calefacció, que així no gasto res. A aquests, els ajudes. Però n’hi ha que no, que els és igual. S’esperen a que els facin fora. I a sobre després et trobes el pis destrossat, la fiança no et serveix per a res.

–¿Què us va dir des de la Batllia?

–Que miraran d’agilitzar-ho, de reactivar-ho, però la Batllia està tan col·lapsada… Bona fe n’hi ha, això si. Però ara tot el sistema legal també canvia. I mentre no s’implementa suposo que tot se’ns retardarà encara més. Si abans anàvem lents, amb la reforma legal encara més.

–¿I amb el Govern, esteu tractant algun aspecte?

–Estem negociant no tant un canvi de llei, sinó el desenvolupament de reglament d’aquesta. A les nostres lleis hi ha aspectes que si tinguessin reglament s’evitaria que acabessin a la Batllia. Per exemple, una de les principals controvèrsies: ¿Un administrador pot portar vots o no? La llei avui per avui només diu que un propietari només en pot portar sis. Però una persona que no sigui propietària pot portar els que vulgui. Cal deixar-ho clar via reglament. I amb això estem treballant. Evitarem molts casos a la Justícia.

Per a més informació consulti l’edició en paper.