- Escriure és un acte de comunicar alguna cosa, adreçat a altres persones amb capacitat de comprensió
ANTONI POL I SOLÉ
ARQUITECTE
- Foto: wordpress
La representació i descripció d’idees, béns, accions, nombres, informació, desitjos, converses, somnis, realitats, emocions, comptes, sons, etc…, amb signes convencionals o pactats com lletres, xifres o altres de preestablerts és escriure.
En definitiva l’escriure és un acte de consignar quelcom, de comunicar alguna cosa, adreçat a altres persones amb capacitat de comprensió i coneixedors per tant dels símbols utilitzats. Incloent a un altre jo, diferent en el temps. I per tant altres semblants a nosaltres, és a dir còmplices del nostre coneixement i per tant del nostre món, real o imaginari, funcional i pràctic o intel·lectual i teòric, emotiu o abstracte.
La utilització de qualsevol símbol intel·ligible, representat sobre qualsevol tipus de suport, destinat a un altre, és un acte d’escriptura. No és cert que hi hagin pobles amb només transmissió oral del seu coneixement.
Les marques i tatuatges o l’ús de guarniments és un tipus d’escriptura, amb els seus símbols característics i comprensibles per a la resta del grup i sobre un suport concret i repetit en el temps, transmetent informació adaptada a cada moment o situació.
L’escriure manifesta una voluntat inequívoca de voler comunicar quelcom primer, de voler-ho fer en el temps segon, és a dir amb vocació de durabilitat o permanència i tercer de fer aquesta transmissió de quelcom a altres semblants, o del mateix grup, o a aquells que són dels nostres o com nosaltres, a partir del moment que tenen la clau d’interpretació o comprensió dels símbols, o per a si mateix esdevingut un altre.
El refranyer popular ens ho recorda en els seus variats aforismes o frases fetes:
«Paraula dita, mai com escrita». «Paraula dita res no acredita, paraula escrita tot ho testifica». «La millor memòria: escriure». «Allò que és escrit, ja és escrit». «El que no es diu, no s’escriu». «El que s’escriu, dura i el que es diu, ningú l’atura. Escriu i dóna, rep i escriu». « Escriu i dóna i faràs compte bona; dóna i no escriu i perdràs ton niu». «El llegir fa pendre l’escriure». «L’escriure fa pendre el llegar». «Escriure en l’arena és com parlar en va, divagar, no tocar de peus a terra».
I amb l’escriure hi van associats els descriure, l’adscriure, l’inscriure, el prescriure, el proscriure, el reescriure, el sobrescriure, el subscriure i el transcriure.
Quan l’escriure depassa un mateix, és a dir està adreçat a un altre, a més a més del jo, és a dir quan allò escrit esdevé públic, sigui en el suport que sigui, es produeix amb aquesta segona acció una publicació. Publicar no és sinó fer públic quelcom escrit prèviament.
Publicar i escriure comparteixen el fet escrit i hi afegeixen el matis d’una destinació, més concreta en l’escriure i més àmplia en el publicar.
Però ambdues accions comparteixen també la voluntat de romandre en el temps i de comunicar. Publicar doncs no caducarà mai, mentre hi hagi sers humans, i que, com a sers socials que som, tenim vocació de comunicació i de perennitat. Publicar avui continua sent necessari. Publicar avui, en una societat cada cop més complexa i global, és indispensable dins d’un grup social que es vulgui comunicar i perpetuar.
Els suports utilitzats en l’acció de publicar són diversos i van modificant en el temps la seva presència o importància, però no podem dir que desapareixen, mentre sí que n’apareixen de nous contínuament.
El paper i el suport digital com el televisiu, el radiofònic, el telefònic, el del vídeo, el d’internet, van sumant-se al telegràfic, al del mòdem, a l’escènic, al musical, al pictòric, a l’escultòric, etc…
La Societat Andorrana de Ciències té com un dels seus objectius l’escriure, descriure, reescriure i transcriure tots els seus actes, amb vocació de comunicació i perennitat, i així servir a la societat andorrana que es transforma contínuament i la qual cal conèixer profundament. I això ho ha pogut fer, en els darrers trenta anys i ho continuarà fent, gràcies als seus socis i col.laboradors, autors dels treballs i textos i patrocinadors, tots ells conscients de que la societat andorrana està viva i per continuar-ho estant ens cal la cohesió i complicitat de tots en pro del coneixement, és a dir de la cultura.
La SAC ha publicat 21 cicles de conferències, 2 treballs escolars de recerca, 24 diades andorranes a la Universitat Catalana d’Estiu, 7 papers de recerca històrica, 15 jornades de la SAC, 9 trobades culturals pirinenques, 5 debats de recerca, 2 llibres de temàtica diversa i 167 butlletins el SAC.
Amb Àgora Cultural han publicat tres llibres, 24 revistes Àgora i 15 litografies. I amb altres entitats han publicat altres 19 llibres. Es troben en preparació i impremta altres 3 publicacions de la SAC i tres revistes d’Àgora.
A tot aquest fons cal afegir-hi la presentació dels dos llibres, en un, de les diades andorranes a la UCE, 25a (2012) sobre L’obertura econòmica a Andorra i 26a (2013) sobre La nacionalitat andorrana, el proper dijous 14 d’agost al museu MW (Megawat) de FEDA a les 12 hores. Tots estem convidats a assistir-hi i a continuar escrivint, descrivint, reescrivint, transcrivint, sobrescrivint, subscrivint …. Andorra.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
