Historiadora
Ara som en aquelles setmanes tan esperades i tan temudes de gresca. La festa! Allò que es prepara per crear un ambient de diversió, per al qual no cal invitació especial ni personal. S’hi va i ja està. I si pot ser en el dolç ambient càlid que hauria de fer a l’estiu, encara millor. Un cop més, però, una es pregunta si els decibels en quantitats industrials són una via imprescindible per passar-s’ho bé. Els entesos opinen que sí, que cal música ambiental i com més volum, més efecte per entrar en una mena d’ambient impalpable, com una mena de bombolla excitant, on no es diferencien companyies ni soledats. No obstant això, ¿cal envair tots els espais de sorolls d’origen estrany? Potser amb la meitat ja n’hi hauria prou, però és que s’ha convertit en un costum generalitzat, que ha traspassat els límits geogràfics de la mediterrània, terres vehements i expressives. Forma part d’una contaminació acústica creixent. Si no ens fem sentir, no hi som. Fa pensar en situacions que confrontaven fumadors i no fumadors en un ambient de fum. Per a qui origina el soroll, no sol haver-hi cap problema, però és clar, ni tothom és convidat a la farra, ni en té ganes: conflicte. Indicadors de la tensió social, també inspiren els fets diversos. És gairebé una tradició que cada any es documentin casos de baralles entre veïns esverats perquè cada part vol fer valer els seus drets a fer jolgorio o a tenir una intimitat més tranquil·la. El més difícil és barallar-se amb l’autoritat. En fi, és com tot, trobar un bon l’equilibri i planificar les alegries tenint en compte la col·lectivitat. A veure què passa.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
