PERIODISTA
M’adono després d’haver parlat amb alguns dels membres d’Icomos que alguna cosa no he entés en la modificació de la Llei del Patrimoni Cultural pel que fa a la protecció dels entorns dels béns d’interès culturals. I és que servidora pensava humilment que tot i rebaixar la distància cautelar de protecció de 100 a 20 metres, la mesura també s’aplicaria en funció d’on es troba el bé a protegir. És a dir que els 20 metres s’aplicarien en nuclis urbans i sòl urbanitzable consolidat i en canvi, en sòls no urbanitzables o entorns rurals s’aplicaria una distància cautelar més àmplia, precisament per evitar degradar, no només l’entorn del bé cultural, sinó l’entorn i prou. Quina millor excusa per evitar acabar de trinxar tot el territori que la circumstància que en determinat lloc s’eleva part del llegat històric i cultural de tots?
Lamentablement això no serà així, o almenys no serà així per llei, sinó que haurem d’esperar que el patriotisme, el sentit comú i l’amor pel llegat dels avantpassats siguin els sentiments que guiaran els propers dirigents comunals, perquè el patrimoni no arribi a desaparèixer entre muntanyes de totxana.
També haurem d’esperar que aquest sentiments siguin més forts que l’afany de lucre, d’elegits i administrats, uns per omplir les arques comunals, altres per enriquir-se una mica més. I tot això a costa de què? De quatre velles pedres?
Aquestes quatre velles pedres, són el testimoni de la història i la identitat de tot un poble, que mereix conservar-lo perquè juntament, amb el paisatge i la neu és dels pocs tresors que li queden. I sinó, algú es pot imaginar Andorra transformada en el que es projecta a les fotografies de la pàgina 3? Totxana fins a pèrdua de vista, fins als cims? Quin atractiu tindrà aleshores? I qui vindrà per veure què i fer-hi què?
En aquests moments, quan el futur es dibuixa més incert que mai i que els motors econòmics de sempre perden embranzida, potser caldria rumiar-se millor com cal protegir l’herència, ja sigui cultural, ja sigui natural. H
Per a més informació consulti l’edició en paper.
