HISTORIADORA
- Foto:
Per on començar? Per a les generacions que acumulem dècades, era corrent que els infants comencessin a treballar als 14 anys, com feien molts dels nostres progenitors, parents i coetanis. Tot això s’ha avançat amb mesures racionals que reconeixen als infants drets com, entre altres, el de l’educació i el del lleure, essent el joc, com sap tothom, tot un aprenentatge, juntament amb l’educació amb normes, reglada i amb coneixements per organitzar la vida de les persones dins de la societat.
Aquests records de fa seixanta anys enrere, i molt més ja que s’hi ha d’afegir, sense anar més lluny, la revolució industrial com a revolució que va instrumentalitzar les dones i els infants –i els homes també– vénen a tomb amb l’aprovació després d’un debat que es va anar gestant el 2013, d’una norma que permet als infants de Bolívia treballar per compte propi a partir dels 10 anys.
Convé tenir en compte que s’estima en 850.000 els infants que treballen a Bolívia, habitada per uns 10 milions de persones, que hi ha un sindicat de treballadors infantils, la Unión de Niños y Niñas y Adolescentes Trabajadores, amb uns 10.000 nens i nenes afiliats, que aquest sindicat ha pressionat el Govern per canviar la llei que fixava els 14 anys com a edat límit per començar a treballar, que la pobresa a Bolívia és estructural i els infants han de seguir treballant en tota mena d’oficis, des dels més durs a la mina, al carrer en la venda ambulant, que les rendes familiars demanen aquesta aportació de la infància per tirar endavant el dia a la dia i que amb aquesta excusa s’explica que el treball també contribueix a l’educació, cosa certa, però no com a instrument per a la supervivència.
¿Falla la llei? ¿No es respecta la Convenció dels Drets de l’Infant? ¿S’abusa dels infants en aquell país? El que falla és la vergonya mundial, a totes les escales, perquè resulti que els infants hagin de reclamar el seu dret al treball i a la seva protecció per evitar abusos i que la pobresa –els objectius post-mil·lenni hi ha de pensar– es mantingui pels segles dels segles. Cadascú fa el que pot, però el que queda clar és que hi ha molts responsables i no tan responsables que no fan ni han fet el que tocava. I no és només allí.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
