Espanya viu en aquests moments un esdeveniment extraordinari que cap espanyol viu no ha presenciat mai: un relleu entre reis. I això amb la màxima normalitat, després del major període de pau i prosperitat en la història d’Espanya en democràcia i llibertat. En un Estat de Dret que, a pesar dels seus errors i d’algunes decisions polítiques recents, segueix mereixent aquesta apel·lació. Seria suficient dir que ha valgut la pena l’experiència de gairebé quaranta anys amb un rei en un país en el que els monàrquics es comptaven, i potser es continuen comptant, gairebñe amb els dits d’una mà. Una monarquia sense monàrquics només és possible si garanteix la democràcia i la llibertat de tots els ciutadans, si està per sobre de les lluites polítiques i si qui la representa té el respecte de la immensa majoria.
Ha marxat un rei que tots donaven per liquidat pocs dies després de ser coronat, i que va arribar gràcies a la decisió d’un dictador que va morir al llit i d’unes Corts que es van fer l’harakiri. Un rei imposat que va portar les llibertats i que va consagrar la democràcia en una Constitució fruit del pacte de totes les forces polítiques. Un rei que va legalitzar el Partit Comunista –aquest que ara ha votat en contra de la seva decisió i demana la República– i que va limitar els seus poders perquè aquest país avancés cap a la modernitat democràtica i constitucional. Un rei que, amb successius Governs, ens va potar a Europa i a la OTAN i a tornar el prestigi a una nació que va ser gran. Un rei que, malgrat alguns errors personals, ha estat rei de tots, defensor de la democràcia i de les llibertats en moments de risc, gestor de consensos i el millor ambaixador polític i comercial del nostre país en el món. Un rei familiar, que se’n ha anat discretament, en silenci, amb humilitat deixant tot l’espai polític al seu successor. Arriba un altre rei que ha estat formant-se per exercir. Un home jove que hereta la màxima responsabilitat institucional i que aposta per una Espanya moderna, diversa i unida, i que posa el benestar dels ciutadans com a gran objectiu d’una monarquía parlamentària i constitucional, votada pels ciutadans el 1978, renovada i transparent. Dos reis que mereixen el major respecte. Un, pel que ha fer. L’altre perquè ja ha demostrat la seva integritat i compromís. De Juan Carlos I a Felipe VI només hi ha la distància que separa l’aconseguit per tots del que tots hem de saber construir junts per no tornar enrera.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
